AL·LEGACIONS DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP AL PLA MOBILITAT URBANA I SOSTENIBLE DE MATARÓ

CRÍTICA AL PLA DE MOBILITAT 

És positiu dotar l’Ajuntament d’un document de referència sobre l’estratègia de mobilitat. El Pla de Mobilitat és, malgrat totes les mancances, un document necessari per fixar uns criteris de mínims.

Ara bé, cal recordar que la tramitació del Pla de Mobilitat es va encallar per les diferències en el transport públic. A més, cal tenir present que els objectius macro del Pla de Mobilitat parteixen d’una diagnosi de 2014 que, amb el canvi de tendència econòmica, ja està obsoleta. 

Per tant, és un Pla que ha arribat tard i malament i amb unes previsions d’inversió que no són realistes. Hem perdut una legislatura i considerem molt simptomàtic que a 3 mesos de les eleccions municipals encara no tinguem ni el Pla de Mobilitat en marxa ni el nou contracte del Mataró Bus sobre la taula. El govern del PSC s’ha dedicat a marejar la perdiu i a xutar la pilota cap endavant.

PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA, TERRITORIAL I CAPITALITAT

La mobilitat s’ha de lligar a altres àmbits: urbanisme, legislació, sobirania energètica, comerç (el trànsit constant afecta negativament els carrers del centre).

El territori no és una mercaderia i no s’hauria de trossejar, per això reclamem una planificació de la mobilitat a nivell supramunicipal amb criteris d’equitat i sostenibilitat (reduir les emissions de CO2). 

La mobilitat ha de tenir un plantejament supramunicipal si Mataró vol exercir la seva capitalitat. El Pla de Mobilitat de ciutat és insuficient per donar resposta a les necessitats de la ciutadania.

En aquest àmbit proposem el següent:

• Que el PMUS reculli la demanda de les inversions territorials compromeses per l’Estat i la Generalitat i que es troben aparcades i/o pendents; així com també, l’exigència d’un calendari per la construcció del tren orbital; la gratuïtat de la C-32 per a tots els residents a la comarca i la pacificació de la N-II.
• Suprimir les referències a la instal·lació del Corte Inglés. Plantejar la necessitat de redefinir de forma participativa els usos i l’estratègia de mobilitat del sector Biada – Ronda Barceló, tenint en compte les consideracions del Pla per a l’Impuls del Centre.
• Explicitar la necessitat d’implantar una moratòria urbanística per a reserva de sòl en els sectors de creixement residencial de l’antiga Abanderado, el Sorrall, el TCM, Iveco-Pegaso i Ronda Barceló, perquè sinó això suposarà un empitjorament del col·lapse existent en els accessos de ponent (Porta Laietana i Cerdanyola) i del Nord (zona de Mataró Parc- Cirera).

INTERURBÀ

El PMUS no té una visió de capitalitat, i es planteja una mera gestió de la xarxa de transport interurbà existent. Falta ambició i per això proposem incloure els següents punts:

• Garantir una connexió amb transport públic interurbà que sigui còmoda i assequible entre Mataró i totes les poblacions de la comarca. Específicament, cal millorar la connexió Mataró – Alt Maresme i Selva Marítima (actualment nefasta).
• Execució abans de 2021 d’una xarxa de camins interurbans senyalitzada i adequada per a vianants i bicicletes que uneixi Mataró amb l’eix de poblacions de la riera d’Argentona i amb Llavaneres.
• Planificar la 2a estació de tren de Mataró(ja prevista en els projectes del tren orbital) i adequar les accessos de l’actual estació de trens, sense vincular-ho al projecte especulatiu de la Ronda Barceló. 
• D’acord amb la proposta guanyadora del concurs d’idees per a l’impuls del Centre, cal contemplar la possibilitat d’ubicar una estació de busos interurbans al solar de Can Fàbregas. Tornem a insistir: Mataró necessita una estació de busos intermodal i interurbana; no podem esperar més.
• Especificar que el Camí Ral i la Plaça de les Tereses no han de ser espais d’ús del transport interurbà. Cal suprimir el pas de busos interurbans pel carrer Sant Antoni i les parades de bus interurbà de les Tereses.

VIANANTS I CARRERS

Som partidaris d’afavorir els vianants i els desplaçaments a peu. De fet més de la meitat del desplaçaments interiors ja es fan a peu. El problema el tenim, en gran part, perquè els desplaçaments de no residents es fan en un 80% en cotxe.

Més carrers pacificats = corredors amables= més vida i més comerç. En aquest sentit, pensem que el Pla hauria de ser més restrictiu amb els cotxes, perquè són els que ocupen de manera abusiva els nostres carrers. Cal fer pedagogia; calen més carrers a un sol nivell sempre que es garanteixi una correcta peatonalització.

D’altra banda, considerem imprescindible implementar un pla per a la millora de la senyalització per tal de millorar l’accessibilitat (tenint en compte tots els aspectes de diversitat funcional relacionats).

Proposem incloure el següent:

• Una inversió planificada i sostinguda destinada suprimir, abans de 2023, totes les barreres arquitectòniques i arreglar desperfectes a les voreres.
• Atès que 13Km dels 26 Km de la xarxa bàsica no tenen l’amplada de voreres de 1,8 m, demanem una planificació participada amb els veïnats per procedir a la progressiva reurbanització d’aquests carrers, posant-los a un sol nivell de pis, suprimint cotxes estacionats a les voreres i amb una senyalització adequada que restringeixi el trànsit, els estacionaments i límit les velocitats de10 a 30 km/h. 
• Tots els carrers amb escoles han de ser zones de prioritat per a vianants (10 Km): reivindiquem una bona planificació de camins escolars (ja que no està ben definida al Pla).
• Donar resposta a la situació insostenible del c. St. Pere, millorant la semaforització i la senyalització i implantant talls de trànsit en hores punta per alliberar el trànsit al llarg de tot aquest carrer en hores punta. Aplicar el mateix criteri a altres carrers de la ciutat amb problemàtiques equivalents.
• Prohibir l’estacionament de vehicles en els trams de carrer peatonalitzats, específicament: la Riera, plaça de l’Ajuntament, plaça de les Tereses, carrer d’Amàlia i carrer Rosselló.
• Fer i executar abans de 2023 un pla de senyalització que pensi en tots els ciutadans: que tothom amb diversitat funcional pugui comprendre fàcilment la senyalització, també tots els que circumstancialment no dominen la llengua. Parlem de paràmetres de comunicació però també d'accessibilitat universal o disseny per a tothom.
• Cal peatonalitzar sense demora l’itinerari de Pl. Tereses a l’Estació i la connexió Estació – TCM per a vianants.
• Revisar la permissivitat envers les terrasses  dels bars que envaeixen carrers i places, habilitant recursos per garantir un control efectiu del compliment de l’ordenança. 
• Resoldre la situació de trams perillosos com la cruïlla Alfons X / Rocafonda, (semaforització deficient), de la rotonda del camí del Mig / Via Sèrgia.

BICICLETES

Anem tard i malament i el PMUS fa una projecció a llarg termini que no respon ni a la realitat ni a la demanda creixent d’usuaris de bicicleta. Lamentem que no s’hagin acceptat cap de les 5 propostes de carrils bici dels pressupostos participatius. En aquest apartat proposem el següent: 

• Desenvolupar un estudi real, amb indicadors verificables i revisables any per any, per conèixer el % real d’usuaris de bici i destinar-hi un % equivalent de la inversió municipal (com a mínim).
• Matriculació i assegurança obligatòria per a cicles, incloent les noves modalitats de vehicle que ara mateix no estan regulats.
• Oferir formació en seguretat vial gratuïta per a tots els usuaris de bici.
• Interconnexió, abans de 2023,de tots els carrils bici urbans i la interconnexió amb Argentona, Cabrera de Mar i Llavaneres,. 
• Regular la convivència en calçada dels cicles,incloent vehicles elèctrics i bicis elèctriques. 
• Impulsar un punt d’atenció al ciclista que funcioni d’acord amb els tallers d’autoreparació de la Casa Capell i amb els operadors comercials del sector de la bicicleta.
• Impulsar suport logístic per implantar un servei de bike-sharing, no lucratiu, per compartir l’ús de bicicletes i garantir un estacionament segur (similar a l’aposta de Som Mobilitat per a vehicles elèctrics).

COTXES, GUALS I APARCAMENTS

El PMUS no és prou agosarat a l’hora de limitar l’ocupació de la via pública, el soroll i la contaminació que generen els cotxes. Pensem que aquest hauria de ser el principal objectiu del Pla

La recuperació de la taxa de guals es va plantejar el 2016 i de forma gradual en 4 anys. Aquest fet ha privat l’Ajuntament d’uns recursos necessaris per invertir en la millora de la mobilitat. 

La zonificació de l’estacionament en 3 corones, amb tarifes diferenciades (Centre / Port /resta de la ciutat) és discutible. Es manté el cacau que suposen els 15 minuts de càrrega i descàrrega, i tampoc es resol el problema de les zones taronja i a sobre se n’han creat de noves sense cap criteri, com la del carrer Biada. 

Proposem introduir els aspectes següents:

• Establir la limitació de la circulació de vehicles de combustió durant els episodis  de contaminació atomosfèrica.
• No bonificar l’impost de vehicles per als vehicles de més de 20 anys i plantejar una calendari progressiu per a finalitzar les bonificacions i exempcions d’impostos als cotxes elèctrics.
• Establir horaris concertats de CiD pel comerç i que es tingui en compte la proliferació de nous models comercials (tipus Amazon) que afectaran de forma diferent la mobilitat (cosa que no s’ha previst de forma adequada en l’actual Pla).
• Cal augmentar la taxa de guals dels aparcaments de més de 5 vehicles i de forma considerable la dels aparcaments de més de 100 vehicles.
• Cal projectar pàrquings dissuasius pensats pels forans que ens visiten i ubicats fora del perímetre del Centre i prendre com a referència les propostes tarifàries innovadores que funcionen bé com els “pàrquings blaus” de Granollers.
• Afavorir l’impuls d’iniciatives no lucratives i sostenibles de car-sharing d’una forma més activa; l’objectiu ha de ser que el desenvolupament de l’ús de cotxes compartits serveixi per reduir reduir el volum de cotxes i, específicament, els cotxes estacionats a la via pública.
• Volem que es redueixi la velocitat de forma generalitzada a tota la ciutat. La trama urbana en el seu conjunt hauria de ser zona 30 per reduir l’accidentabilitat.

MATARÓ BUS I TAXI

Amb un 2% d’increment anual del Mataró Bus, el Pla es planteja un escenari conservador que parteix de la base la xarxa actual funciona “relativament bé”. Pensem que això no és real i que cal fer un canvi de model, tant en la gestió com en la xarxa del Mataró Bus. 

En relació al Mataró Bus, proposem que el PMUS incorpori el següent: 

• Gestió directa (municipalització del servei).
• Línies més ràpides i amb més freqüència.
• Abonament local (abaratir preus usuaris locals).
• Adquisició d’autobusos més petits per a la flota del Mataró Bus.
• Augmentar la velocitat del Mataró Bus amb priorització semafòrica i carrils bus.
• Implantar de forma progressiva fina a 2023 un servei de bus nocturn.
• Implantar un servei de taxi  amb funcions de transport adaptat, entès com a un servei de transport públic porta a porta per a les persones que ho necessitin.
• Llicències taxi, proposem implantar un servei de taxi mancomunat amb municipis de l’entorn i habilitar una aplicació web-mòbil per encarregar serveis).
• Limitació horària VTC a un mínim d’1 hora

INVERSIONS I COMPLIMENT DEL PLA

No hi haurà grans inversions en la millora de la mobilitat fins que l’Ajuntament no posi fi al Pla d’Ajust, per tant, bona part de les actuacions del PMUS no s’executaran fins passat 2022. La qual cosa ens situa en un escenari molt negatiu.

Els indicadors de seguiment de compliment del Pla són molt genèrics i no queda clar qui i com supervisarà que es compleix el Pla. Ens preocupa que l’incompliment de les promeses del Pla surti gratis al govern municipal.

Per això, proposem incloure el següent: 

• Revisar el calendari d’inversions per tal de garantir que com a mínim el 80% de les accions PMUS estiguin executades el 2023.
• El Consell de Mobilitat farà reunions de treball temàtiques i descentralitzades per barris i un cop a l’any organitzarà una Audiència pública monogràfica, per retre comptes i per avaluar els indicadors, que tingui en compte qüestions com la contaminació acústica i ambiental. Alhora, el Consell de la Mobilitat haurà de presentar al Ple Municipal una memòria anual.

 

 

Juli Cuéllar Gisbert 

Regidor portaveu del Grup Municipal de la CUP 

 

Mataró, 26 de febrer de 2019