NdP sentència Can Fabregas

Irregularitats i clars indicis de corrupció política en l’actuació urbanística de Can Fàbregas

 

  • El desmuntatge i trasllat de la nau de Can Fàbregas i de Caralt va ser una decisió “delirant”, costejada amb diners públics per afavorir interessos privats.

 

  • La CUP exigim responsabilitats polítiques i econòmiques als càrrecs municipals dels tres partits que aleshores governaven la ciutat (PSC-ICV-ERC).

 

La sentència núm. 456/2017 ha resolt el contenciós administratiu interposat per l’Assemblea Pagesa, que anul·la la modificació puntual del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i del Pla General d’Ordenació Municipal en relació a l’illa de Can Fàbregas de Caralt, aprovada el 7 de març de 2013 pel Ple de l’Ajuntament de Mataró, com a mesura d’acord amb la CUP i amb la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt, i que preveia reconstruir la fàbrica a la vorera del davant (carrer Biada / Tetuan).

 

El jutge detalla que el planejament impugnat per l’Assemblea Pagesa incompleix, vulnera i eludeix la sentència núm. 838/2012, de 16 de novembre, que ja havia sentenciat la nul·litat de ple dret de les modificacions puntuals en l’àmbit de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt i que ja obligava a la devolució del conjunt al seu entorn original. Alhora, el jutge ho tipifica d’irracional i remarca que s’ha conculcat la legislació de patrimoni històric i artístic i del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, que donava el màxim nivell de protecció a l’edifici, circumstància que no es va respectar ja que el 30 de juny de 2009 el Ple municipal, amb el vot en contra de la CUP, va aprovar desmuntar, trossejar i traslladar-la a una finca agrícola de Valldeix, a 4 km del seu emplaçament.

 

El jutge recull gran part de l’argumentació que en el seu dia va fer servir la CUP en relació a la compatibilitat de la convivència de l’ús comercial (El Corte Inglés) amb el respecte al patrimoni arquitectònic (nau de Can Fàbregas i de Caralt) i, per això, qualifica l’operació de desmuntatge i trasllat de la nau com a una ”excentricitat inversemblant”, una decisió “delirant” i mancada de sentit comú.

 

Davant de l’abast d’aquesta nova sentència, des de l’assemblea de la CUP de Mataró fem les següents consideracions:

 

  • Des d’abans de 2007 la CUP va denunciar el planejament urbanístic de Can Fàbregas i de Caralt, i totes les nostres accions han estat orientades a desemmascarar les irregularitats d’un procés mancat de transparència i del qual encara no s’ha fet públic el cost real que ha representat per a la ciutat.
  • La CUP va acudir als jutjats com a resultat de la intransigència i la manca de diàleg del govern tripartit (PSC-ICV-ERC) presidit per l’alcalde Joan Baron.
  • Sempre hem centrat els nostra acció política en la defensa del patrimoni arquitectònic i en la denúncia de les irregularitats urbanístiques i, per bé que rebutgem la implantació d’una gran superfície comercial, El Corte Inglés, perquè no s’adiu amb el model de petit i mitjà comerç que defensem i per l’afectació que tindria en la mobilitat, cal recordar que, el 2013, vàrem transigir i arribar a un acord de ciutat per desencallar una situació de bloqueig.
  • En aquest sentit, la CUP ha complert amb la seva paraula i ha aplanat tots els recursos interposats.
  • En canvi, l’Ajuntament de Mataró ha incomplert els terminis fixats en l’acord de 2013, consistent a reconstruir el conjunt catalogat a la vorera del davant com a equipament públic municipal, on s’hi hauria d’instal·lar la Casa de la Cultura Popular.
  • El Corte Inglés no s’ha instal·lat a Mataró perquè l’Ajuntament no ha fet la feina ben feta. Per tant, les acusacions del govern municipal de David Bote són justificacions de mal pagador que únicament pretenen amagar les irregularitats de l’època del tripartit, destinades a afavorir uns interessos privats i no pas l’interès públic.
  • La CUP exigim transparència. Volem que es faci públic un detall de tots els costos associats a l’operació de Can Fàbregas i de Caralt: pisos i terrenys de compensació de les permútues, expropiacions, enderroc de la fàbrica catalogada, trasllat i dipòsit als terrenys agrícoles de Valldeix, enderroc de la nau del carrer Biada cantonada Tetuan, despeses judicials i dels serveis municipals involucrats.
  • La CUP exigim responsabilitats polítiques i econòmiques als càrrecs municipals dels tres partits que aleshores governaven la ciutat (PSC-ICV-ERC), ja que considerem que són els autèntics culpables de què no tinguem ni El Corte Inglés ni el patrimoni arquitectònic.

 

Atesa la claredat i la contundència de la nova sentència judicial i atès que l’Ajuntament de Mataró ha incomplert els seus compromisos, l’assemblea de la CUP es desvincula dels acords del Ple Municipal del 7 de març de 2013 i no donarà suport a cap recurs a l’esmentada sentència que pugui plantegi des del govern municipal.

 

CUP Mataró

Oficina de Comunicació

 

Mataró, 23 de juliol de 2017