El Tribunal Suprem va ratificar la condemna de tres anys i sis mesos de presó pel cantant de rap mallorquí Josep Miquel Arena Beltrán, conegut com a Valtonyc, per "enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes", "calúmnies i injúries greus a la Corona" i "amenaces" contra el president d'Actúa Baleares, Jorge Campos. La sentència arriba poques setmanes després que un altre raper, el lleidatà Pablo Hasel, fos jutjat a l'Audiència Nacional acusat d'enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i a les institucions de l'Estat per comentaris fets a twitter. Per a Hasel demanen dos anys i nou mesos de presó i una multa de 40.500 euros, que en cas d'impagament elevaria la condemna a cinc anys.
En paral·lel a la sentència a Valtonyc, van tenir lloc dos fets especialment greus: el segrest cautelar del llibre Fariña, del periodista Nacho Carretero, que aprofundeix en la història del narcotràfic a Galiza; i la retirada a ARCOMadrid de l'obra titulada Presos Políticos en la España Contemporánea , en què apareixen, pixelades, imatges d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart o els joves d'Altsasu.
El 2017 pot ser recordat com l'any dels delictes d'opinió. El conegut cantant de Def con Dos Cesar Strawberry va ser condemnat a un any i mig de presó per un delicte d’enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes per comentaris publicats a Twitter. La tuitaire Cassandra Vera va ser condemnada per l'Audiència Nacional a un any de presó i set d'inhabilitació absoluta per piulades sobre el feixista Carrero Blanco (una sentència que finalment del Tribunal Suprem va anul· lar). El col· lectiu de rap La Insurgencia també va passar per l'Audiència Nacional i van ser condemnats a un any i un dia de presó per enaltiment del terrorisme.
2017 ens deixa dades significatives i alarmants: només en una setmana del mes de març van tenir lloc set judicis per enaltir el terrorisme a les xarxes. El novembre, Alfredo Ramírez es convertia en la primera persona que entrava a presó per opinar a les xarxes socials.
La persecució de la llibertat d’expressió a Espanya s’ha mogut en uns estàndards preocupants des de fa ja temps, però està arribant a cotes inaudites a partir de l’any 2015 quan el Govern del PP va aprovar la Llei de Seguretat Ciutadana i va endurir el Codi Penal. Aquesta reforma ha permès d’una banda, l’ús expansiu de la legislació antiterrorista per perseguir part de la dissidència política. Així ho denuncien organitzacions com Amnistia Internacional a l’Informe “UE: Las orwellianas leyes antiterroristas privan de derechos bajo el pretexto de defenderlos”, publicat el gener de 2017. L’Informe revela que a l’Estat espanyol les reformes del Codi Penal de 2015 sobre l’enaltiment del terrorisme han ofegat ja opinions i comentaris legítims constituint “una limitació absolutament desproporcionada de la llibertat d’expressió”. I és que l’ús de tipus delictius relacionats amb el terrorisme només és acceptable quan l’expressió corresponent pugui ser efectivament vinculada a una voluntat i efecte de donar lloc o provocar accions terroristes.
Les expressions genèriques de desitjos o altres formes de provocació en aquest terreny, per molt ofensives que siguin per alguns sectors de la població, no poden ser perseguides a través d’aquest tipus penal sense incórrer en el risc de crear un ambient de censura i intimidació entre aquells que volen expressar opinions extremes, provocadores o xocants. En el mateix sentit s’ha manifestat el Relator especial de les Nacions Unides per a la llibertat d’expressió, que ha alertat que amb aquesta reforma del Codi Penal es podrien penalitzar comportaments que fins aleshores no constituïen delictes de terrorisme.
El dret a la llibertat d’expressió no consisteix només en tolerar allò innocu, autoritzat o que pugui deixar indiferent al poder. El que es protegeix en democràcia “és precisament quan es presenten idees que ofenen, xoquen, o pertorben l’ordre establert quan la llibertat d’expressió és més preciosa” . Així ho recull el Tribunal Europeu de Drets Humans que va condemnar l’Estat Espanyol en el denominat “Cas Otegi” amb sentència del 15 de març de 2011.
D’acord amb aquestes consideracions, la privació de llibertat, o fins i tot, l’ús del dret penal per perseguir meres expressions o idees (llibres, cançons, tuits, etc) constitueix de per si una mesura desproporcionada i rebutjada per part d’organismes rellevants de Nacions Unides, el Consell d’Europa i el propi Tribunal Europeu de Drets Humans. L’art, expressat en qualsevol de les seves formes -literatura, pintura, teatre, cinema o com fa Valtonyc, amb la música-, no pot ser limitat per la seva ideologia i ha de poder expressar-se amb un marge de llibertat ampli. Cada condemna a un artista per les seves expressions és un atac a la llibertat d’expressió del conjunt de la ciutadania i al pluralisme polític que és un valor fonamental i pressupòsit d’una societat democràtica.
Per aquests motius, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró adopta els acords següents:
1. Manifestar la preocupació per la deriva autoritària de l’Estat espanyol expressada en la modificació del Codi Penal de 2015 que habilita l’extensió del delicte d’enaltiment del terrorisme i d’injúries al Rei en casos com el de Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtonyc.
2. Mostrar el suport al cantant de rap mallorquí Valtonyc, condemnat a tres anys i mig de presó, cal recordar-ho, per meres expressions o idees.
3. Instar el Govern de l’Estat i als grups polítics representats al Congrés dels Diputats i al Senat a impulsar els canvis legislatius necessaris per la derogació de la Llei de Seguretat Ciutadana i a la reforma del Codi Penal per garantir el ple exercici de la llibertat d’expressió, especialment en les expressions artístiques.
4. Mostrar el suport a aquelles iniciatives ciutadanes d’artistes, músics, i veïns i veïnes en general que s’organitzen al voltant de la defensa de la llibertat d’expressió en Plataformes com “No Callarem”.
5. Traslladar aquests acords a Josep Miquel Arenas, conegut com Valtonyc, a les meses del Congrés dels Diputats i del Senat, així com també al Govern de l’Estat espanyol.