Dijous  25 de febrer 2016 , a la Biblioteca Antoni Comas, es va celebrar l’Audiència Pública 2016 per a presentar el Programa d’Actuació Municipal (PAM) i el pressupost municipal de Mataró.

Aquest és l’únic acte obert en què el govern ret comptes davant de la ciutadania; és una de les poques ocasions en què el poble pot interpel·lar directament al govern, opinar, criticar o fer aportacions.

Hi havia el govern en ple. Hi havia representants de tots els grups polítics. Una munió de tècnics municipals. Hi havia càmeres de televisió i periodistes de tots els mitjans locals. Hi havia representants d’alguns dels consells participatius.

Però, ai las! hi faltava la ciutadania. On eren els ciutadans cridats a participar? Com pot ser que en una ciutat de 124.000 habitants no hi hagi més de 25 persones interessades en debatre com i en què es gasten els diners del nostre Ajuntament?

Sigui com sigui, els representants del govern de PSC i CDC, liderat per David Bote, van actuar com si estiguessin en un plató de televisió i van explicar la seva carta als reis amb més o menys gràcia.

Al final, molt al final, suposo que per complir amb l’expedient, van permetre que el públic assistent parlés. Van intervenir 9 persones. Les respostes donades van ser inconcretes i sense suc. No hi va haver debat i a dos quarts de 10 tothom ja estava sopant a casa seva i tal dia farà un any!

Aquest model d’Audiència Publica, dissenyat pels convergents en l’anterior mandat, és un mer tràmit pensat per escenificar “la participació” i, sobretot, perquè el govern es pugui lluir i fer propaganda. Això explica els constants aplaudiments del públic després de cadascuna de les intervencions dels membres del govern.

A la gent de la CUP no ens agrada el model actual de l’Audiència Pública. Pensem que cal fer una aposta decidida a favor de la participació ciutadana. En aquest sentit, hem reclamat, i no ens cansarem de fer-ho tants cops com calgui, que necessitem uns pressupostos participatius! Seria tan fàcil com fixar un tant per cent del capítol d’inversions perquè sigui la ciutadania la que decideixi en què s’han de gastar aquests diners. Tenim exemples propers a Argentona o Badalona, i hi ha ciutats importants com París que ja fa temps que ho fan.

Dels 124,9 M€ del pressupost de 2016, l’Ajuntament de Mataró només disposa de 600 mil€ no compromesos per a fer inversions i el govern ha dit que vol destinar-los a executar les seves prioritats. Nosaltres pensem que no hi ha cap excusa per ignorar la possibilitat d’implantar un procés participatiu real en el debat pressupostari de Mataró. Lamentablement, el govern municipal no ha estat receptiu a aquest plantejament, per tant, haurem de treballar per fer-ho possible de cara al 2017.

Article publicat originlment al bloc d'en Juli Cuéllar