El dijous 16 de juny, al Casal Fèlix Cucurull de Mataró, es va fer una tertúlia amb Josep Sort, politòleg i professor de la URL, organitzada pel Comitè del Maresme contra la Constitució Europea per parlar dels reptes de futur dels col·lectius socials i dels pobles sense Estat després No de França i Holanda.

Josep Sort va destacar la feina feta pel Comitè del Maresme i va al·ludir a l’acció de la llufa que es col·locà a la plaça de la Peixateria, la qual va tenir un ressò simbòlic més enllà de la comarca. El “Tractat pel qual s’establix una Constitució per a Europa” i el referèndum espanyol del 20 de febrer van ser l’equivalent a una gran llufa penjada damunt de la ciutadania, una llufa equivalent al “bunyol” del Nou Estatut.

Per Josep Sort la primera gran lliçó que n’hem d’extreure els catalans i les catalanes és que a Europa qui no té estat no compta per a res. Per tant, cal ser estat.

En segon lloc, es constata la manca de cultura democràtica existent a l’Estat espanyol en contrast amb els procediments més equànimes dels referèndums de França i Holanda, que han afavorit el debat i han permès l’existència mediàtica del No.

Sigui com sigui, a Espanya se li acaba la bicoca d’Europa, perquè la UE vol tancar l’aixeta dels ajuts de fons europeus, la qual cosa ens ha de posar en guàrdia als catalans i les catalanes, atès que hi pot haver la temptació de cobrir el forat carregant-nos el mort de la solidaritat amb les regions espanyoles fins ara més beneficiades.

Va criticar els discursos eurocentristes que es fan des de Brusel·les i va apuntar la necessitat que des d’Europa es canviï de xip, perquè l’eix Atlàntic, a la pràctica, ja està sent desplaçat pel del  Pacífic, amb l’emergència de les potències asiàtiques (Xina).

La situació actual, la va descriure com a incerta atès que s’ha esfondrat el model elitista  de la Constitució Europea proposada.

Les persones assistents van aportar nous motius de reflexió i de debat:

• El reconeixement de les llengües, que alguns consideraven que caldria resoldre’l primer a Madrid i que, segons Sort, cal apostar fort per la carta de la realitat transfronterera que fa que el català no depengui de la postura d’un únic estat.
• Es va denunciar la manca de política exterior catalana, deslligada d’Espanya o França, que podria comportar situacions no desitjades pel poble català com ja va passar durant la guerra i l’ocupació de l’Iraq, on la raó d’Estat i les seves relacions internacionals vulneraren el sentiment majoritari del nostre poble.
• Es va assenyalar el paper desastrós i vergonyós de l’esquerra política i sindical catalana i espanyola, així com el joc d’ous de la cúpula de CiU que no va respectar el poscionament majoritari de les seves bases.
• Entre d’altres repercussions, el No dels països europeus evidencia una dispersió d’objectius i l’absència d’un pòsit de cultura política europea comuna. Si bé cal tenir en compte l’existència a França d’un vot “lepenista” de rebuig a la immigració i a l’ingrés de Turquia, no cal oblidar que França ho fa en contraposició als interessos alemanys i que, en canvi, podria defensar l’ingrés dels països del Magrib sota la seva influència (Tunis, Marroc o Algèria). D’Holanda, se n’ha parlat menys, però és evident que el vot negatiu ha castigat el fet que els holandesos són els qui més contribueixen per càpita a l! es arques de la UE. Alhora, cal analitzar el paper desetabilitzador dels EUA, que interfereixen, sobretot a l’Europa de l’Est, per impedir la cohesió política europea.

La conclusió és que des del Maresme i des dels Països Catalans cal teixir complicitats a 2 nivells: amb les nacions sense Estat (Escòcia, País Basc, Còrsega...), amb les qual hi ha una gran afinitat lèxica i discursiva, i d’altra banda, cal aprofundir els lligams amb els moviments populars progressistes i alermundistes com els que aquests dies es manifesten en el Fòrum Social Mediterrani i contra la trobada del G8 al poble escocès de Gleneagles.

Comitè del Maresme contra la Constitució Europea
http://www.diemno.eu.kz