Ara que s’acosta el 8 de març reivindiquem el dia de la dona treballadora. I els carrers s'ompliran de cartells, les sales acolliran actes homenatjant aquelles dones valentes que van lluitar pels drets de totes i buscarem ràpid la convocatòria més propera per anar a mostrar la nostra solidaritat amb les dones. I plouran articles sobre els drets de la dona, les encara ingents diferències laborals que patim, la doble explotació a la que se’ns sotmet, també en l’àmbit domèstic, sobre com d’inacceptable és la cosificació de la dona i la utilització del nostre cos com a element promocional per al consum. Es denunciaran els múltiples atacs cap al dret al nostre propi cos, a la nostra maternitat. S’assenyalaran els insults que reben les companyes exposades públicament, ja sigui en entorns d’oci o polítics. Se’n parlarà menys de la cultura de la violació, de les dones assassinades per violència masclista, dels abusos constants als que se’ns sotmet habitualment. Es parlarà poc dels micromasclismes, de totes aquelles situacions que vivim dia rere dia i que ens fan recordar constantment que això de la igualtat, que potser de moment encara no toca.

Es parlarà d’igualtat, de drets, de solidaritat, de rebuig. Del que pràcticament no se’n parlarà és del feminisme. Perquè el feminisme planteja una societat on totes som persones. On totes tinguem els mateixos drets. On totes puguem viure una vida que valgui la pena viure. Una societat on no existeixi explotació, ni espoli, on les nostres vides ocupin el centre de tot i els interessos econòmics només parlin de com distribuïm la riquesa entre totes. On no hi hagi persones oprimides, vexades, explotades, esclavitzades. On no hi hagi por a dir el que pensem ni existeixin relacions de dominació.

Caldrà doncs parlar de feminisme. I caldrà parlar-ne sempre. Les dones vivim en les viles i pobles, treballem en les viles i pobles, accedim als serveis públics de les viles i pobles, caminem pels carrers, participem de l'oci diürn i nocturn, tenim veu i sostenim la vida. Parlem de feminisme i siguem feministes tot l'any i a totes les esferes de les nostres vides. Reivindiquem un feminisme convençut, anticapitalista i transversal. Fem que tots els dies siguin 8 de març.