Mataró: una marca o una ciutat?

Dijous 12 de març, al local de la CUP de Mataró es va dur a terme una xerrada  i debat amb el títol “Mataró: una marca o una ciutat?”, conduïda per Ivan Miró, sociòleg urbà i membre de la cooperativa  la Ciutat Invisible de Sants.

Ivan Miró va explicar com es construeix una marca de ciutat, les conseqüències que això comporta i les alternatives a l’estratègia de marca de ciutat.

Una marca està associada al màrqueting urbà / metropolità dins del capitalisme global. És una estratègia de les classes dominants (elits extractives) per ressituar-se en el context post-industrial i extraure plusvàlua a parir de la tematització econòmica de ciutats, barris i del territori, que es comença a dibuixar amb el Barcelona’92 i que s’està implantant arreu de Catalunya. La primera perspectiva crítica la trobem a Barcelona marca registrada, un model per desarmar (2004). La creació del relat d’una marca de ciutat implica:

- L’expropiació simbòlica i del coneixement social acumulat.
- La neutralització dels antagonismes existents, que no els resol, però sí que els neutralitza.
- Jerarquització de valors (Quins valors hem de destacar en el cas de Mataró?)
- Simplificació de les identitats.
L’objectiu últim és configurar una nova realitat i vendre / mercantilitzar la ciutat. Es crea una ciutadania abstracta, que participa acríticament en objectius aliens. La concreció de la marca de ciutat es tradueix en :
- Grans esdeveniments (per ex.: Festa al Cel).
- Especialització econòmica (motors de creixement: totxo, turisme...).
- Concertació público-privada (creació de consorcis com a  zones opaques que escapen al control democràtic; venda constant de patrimoni públic, despreocupació per les conseqüències socials i ambientals).
- Submissió al deute i recurs sense fi dels circuits de finançaments no autocentrats.
- Ciutat dual (polarització social).

Alternatives  a la marca de ciutat

Hem de plantejar que no volem una ciutat producte (marca). Hem de donar valor als relats ja existents i donar sentit a la ciutat a través de processos de participació popular. Incorporar aportacions de les persones migrants, de la gent gran, de la mainada de la nostra història local (per ex.: Mataró pot aferrar-se la història del cooperativisme obrer).

Paral·lelament, cal un canvi de matriu econòmica. Una bona manera és a través de l’economia social i solidària (que ja ofereix una sèrie d’alternatives en marxa), que cal conduir-la cap a formes de mercat social que incloguin la producció cooperativa, el consum responsable, els circuits de proximitat local i el teixit social. En aquest sentit, se situa la iniciativa Pam a pam impulsada per la Xarxa d’Economia Solidària i el SETEM.

Alhora, des del municipi es pot elaborar un Pla Estratègic per l’Economia Social i Solidària que substitueixi l’actual model de concertació público-privada i d’externalitzacions. El pla estratègic hauria de difondre les experiències, entrar en l’àmbit de les escoles (per substituir la mentalitat imperant d’emprenedoria) i planificar mesures tributàries i de patrimoni. La base de la nova planificació és que tots i totes som agents econòmics i que hem de prioritzar les dimensions d’allò públic junt amb les aportacions cooperatives  i comunitàries (comunitats veïnals, AMPES).

Torn de debat

Es va destacar el fet que el tripartit de Mataró ja va definir una marca de ciutat (TecnoCampus, el mar, el Corte Inglés i la massificació de Santes), però aquesta marca va quedar estroncada per la crisi i per la feblesa de CiU. És previsible que aquests plantejaments retornin i això pot ser problemàtic atesa l’actual situació de feblesa del teixit social. Es va reclamar que qualsevol alternativa de ciutat es faci des d’una òptica comarcal. Es va alertar davant la temptació de CiU de reeditar la Festa al Cel (ja han començat a fer licitacions), o el fet que el TecnoCampus pugui esdevenir la punta de llaça d’una tematització productiva o a la idea de convertir Mataró en una ciutat venuda als capricis dels pijos que aparquen els seus iots al port.