Joan Jubany,
membre de la cup de Mataró.
Xerrada en el marc de la 2a Bicicletada contra l'especulació, dissabte, 21 de gener del 2006.

Les cases de cós de baix més un pis són els habitatges característics del Mataró del tercer quart del segle XIX i de bona part del segle XX. La majoria es van edificar a partir del projecte d’Eixample d’Emili Cabañes i Melcior Palau de l’any 1878. L’any 1877 mataró tenia censats 17.413 que vivien en 2.747 edificis. El projecte d’Eixample va preveure la construcció de 4.714 cases de nova planta de baix més pis. La ciutat quedava limitada per unes rondes (Prim, Alfons XII, Geganta, Alfons X…) i es van preveure dues places per oxigenar el casc urbà: a ponent la plaça de Cuba, i a llevant la nova plaça Fivaller. Hi va quedar dibuixat, però no desenvolupat, un gran parc per sobre del camí de la Geganta.

A tombants del segle XX hi ha censats 4.006 edificis, el 81% dels quals són baix més pis. El desenvolupament urbà s’havia estès en nous carrers: a ponent Castaños, Llauder, Fray Luís de León, Tetuàn, Goya, Llull, Catalunya, Milans, etc. També a ponent però més arran de mar els carrers Cooperativa, Churruca, Lepant, Gravina I el passatge Santa Magdalena. Al sud el carrer Balmes, i al nord els de Sant Isidor, Guifré, del Parc, Roger de Flor i Meléndez. A llevant, a la part baixa els carrers Jordi Joan i Colom, i el passeig del Callao, i més cap al nord Argüelles, Alarcón, de Mata, Fortuny, Creus, Puerto Rico, etc. El creixement urbanístic es va ordenar tot comunicant els nous carrers amb el casc antic, tot creant una ciutat compacta.

Aquestes cases reben el nom de la mesura de les parcel·les d’una mica menys de cinc metres d’amplada: el cós. Són l’habitatge tradicional de Mataró i altres poblacions catalanes, que han donat a la nostra ciutat un perfil mediterrani integrat en l’estreta plana entre el mar i la serralada del Maresme. Les tradicionals cases unifamiliars amb entrada de carro es van anar reformant durant el segle XX: algunes es van dividir horitzontalment, donant lloc a dos habitatges independents, molts baixos es van transformar en locals comercials… Però durant els anys del “desarrollismo” franquista hi va haver els primers enderrocs per aixecar-hi blocs de pisos que sobresortien com bolets entre mitgeres. Aquestes primeres substitucions es feien sense cap criteri estètic ni arquitectonic. En altres casos, s’ha aixecat un segon pis sota teulada, però generalment s’han mantingut i rehabilitat les façanes sense trencar massa la línia estètica dels carrers.

Durant els mandats de Manuel Mas l’obsessió de les autoritats va ser fer créixer la ciutat com una taca d’oli, fins esgotar el sòl urbanitzable. El 2003 el govern municipal, veient que el Pla General del 1996 ja no ofereix nous terrenys “verges”, comença a parlar, en boca de l’alcalde, de “creixement cap endins”. S’ha imposat l’evidència que no és possible un creixement il·limitat en un terreny limitat, però seu substitut, Joan Antoni Barón ja va advertir en ser nomenat alcalde que ningú podrà aturar el creixement de la ciutat. La falera constructora està portant, des de principis del segle XXI, a la destrucció sistemàtica de les cases de cós. El mateix regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert (PSC-PSOE), va explicar en una xerrada el gener del 2005 que amb el sistema que ell anomena “reciclatge” s’estan construïnt uns 500 nous habitatges cada any. El “reciclatge” consisteix a enderrocar una casa de baix més pis per edificar-hi baix més tres pisos. No se n’aixequen més perquè la normativa obliga a fer aparcaments soterrats a partir del quart pis. Avui no hi ha pràcticament cap carrer de l’eixample sense una casa convertida en solar on s’hi aixequen minipisos verticals, I les llicències d’aquestes obres les està donant una regidora d’ICV.

El Pla local d’habitatge 2005-2015 presentat pel tàndem Genís Bargalló - Sergi Penedès (ERC) preveu quatre línies d’actuació per a crear nous habitatges que facin pujar la població de Mataró dels 116.764 habitants del 2005 fins als 140.000 d’aquí a 10 anys. Una de les línies l’anomenen “habitatges en procés de substitució”, i amb la “substitució del teixit vell” s’està planificant la creació de 305 nous habitatges cada any, 3.050 fins el 2015.

En aquest Pla també es preveu que “sòls d’equipaments podrien ser transformats en sòl per a habitatge”, tal com hem anat veient amb la majoria dels 8 teatres que havia tingut Mataró, o en l’anomenada “operació Sala Cabañes”, o amb locals patrimoni de la Unió de Cooperadors. En el pressupost del 2006 l’Ajuntament ja destina diners per “substituir” o “reciclar” els primers locals del patrimoni cooperativista: "redacció del projecte de construcció de 19 habitatges al carrer Cristina-Rierot en solar de la Fundació Cooperadors de Mataró" i "redacció del projecte de construcció de 6 habitatges al carrer Meléndez en solar de la Fundació Cooperadors de Mataró".

L’enderroc sistemàtic de centenars de cases de cós deixarà la nostra ciutat sense identitat ni història viva. El més antic que quedarà als carrers del Centre i l’Eixample seran precisament els noms dels carrers, ja que de pedres no en deixaran ni una de dreta. Haurem d’ensenyar fotos als nostres fills i filles per explicar-los d’on ve la ciutat on creixeran. Com la darrera casa que quedava al carrer Argentona amb la tipologia original i de la qual només estava catalogada com a patrimoni la placa on diu que allà va néixer en Miquel Biada. Hi han refet una placa, que ni tansols és l’original, però el propulsor del primer tren de la península no va néixer al bloc de pisos que hi ha ara.