L’Ajuntament de Mataró ha aprovat una declaració institucional, presentada per la CUP, en defensa de la Llei catalana contra el fracking, llei actualment suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol.

La moció ha estat aprovada en Junta de Portaveus dilluns 6/6/16 i serà ratificada pel Ple Municipal dijous 9 de juny de 2016. Ha prosperat amb els vots favorables de CUP, ERC, CiU, VoleMataró, ICV i PxC, i les abstencions de PSC, PP i Cs. CiU ha presentat una esmena al text original de la CUP consistent a eliminar tres paràgrafs de la part expositiva que posaven en evidència que el Tribunal Constitucional espanyol va en la mateixa direcció que el TTIP.

La moció aprovada per l’Ajuntament de Mataró és la següent

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP EN DEFENSA DE LA LLEI CATALANA CONTRA EL FRACKING

El passat 25 d’abril, el ple de Tribunal Constitucional va estimar parcialment el recurs presentat pel govern espanyol contra la Llei 34/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

La sentència declara inconstitucional i nul l’article 167.1 d’aquesta llei aprovada pel Parlament de Catalunya, que afegia un apartat a l’article 47 del text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, fent referència a la prohibició del fracking com a tècnica per a l’exploració, investigació i explotació de jaciments d’hidrocarburs.

Segons el criteri del Tribunal Constitucional, les competències autonòmiques de territori i medi ambient no justifiquen la prohibició del fracking, atès que estan sotmeses a la competència exclusiva de l’Estat espanyol en matèria de règim miner i energètic i d’ordenació general de l’economia.

D’acord amb la normativa espanyola, la tecnologia de la fracturació hidràulica ha d’usar-se sempre que el projecte compleixi determinats requisits de caràcter tècnic i mediambiental. En canvi, la llei catalana fa una plantejament invers i especifica que “no és permès d’utilitzar la tecnologia de la fracturació hidràulica quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona”.

La normativa estatal dóna més marge als oligopolis energètics perquè puguin actuar sense miraments en el nostre territori. Justament, la normativa catalana va suposar un avenç, ja que va recollir les reivindicacions de la ciutadania, cada cop més sensibilitzada envers els efectes negatius d’aquesta tècnica extractiva.

L’experiència de la plataforma Castor, que va provocar sismes a la zona de l’Ebre i que ha comportat que entre tots i totes haguem de pagar un recàrrec en les factures del gas, és un exemple fefaent de la impunitat amb què actuen els oligopolis energètics i de les limitacions de la legislació espanyola. Moltes de les grans constructores, responsables en el seu dia de la bombolla immobiliària, ara aposten per grans projectes d’infraestructures en el sector energètic, i per assegurar-se els beneficis imposen la garantia pública des d’un inici, en base als futurs pagaments de factures per part de la ciutadania.

El govern espanyol ha recorregut al Tribunal Constitucional, no pas per defensar l’interès general de la ciutadania sinó per beneficiar els interessos econòmics dels grans grups energètics i de passada disminuir l’autogovern català.

L’esmentada impugnació, lluny de defensar l’interès general de la ciutadania, sembla mes que benefici els interessos partidistes de certs Lobbys energètics, limitant alhora encara mes les possibilitats d`autogovern de les institucions Catalanes.

Per aquests motius, el Grup Municipal de la CUP, proposem que la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró aprovi els acords següents:

1. L’Ajuntament de Mataró expressa el seu rebuig a l’actitud bel·ligerant del govern espanyol en la seva decisió de recórrer la llei catalana contra el fracking, i demana al govern de la Generalitat i a tots els grups del Parlament de Catalunya que ratifiquin, en sessió plenària, el contingut íntegre de l’article 167.1 de la Llei 34/2014, de 27 de gener, que fa referència a la prohibició de la fracturació hidràulica com a tècnica per a l’exploració, investigació i explotació de jaciments d’hidrocarburs, quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona.

2. L’Ajuntament de Mataró demana al govern de la Generalitat i a tots els grups del Parlament de Catalunya que manifestin la seva oposició a l’aprovació del Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions (TTIP), perquè ara mateix no respecta les lleis ambientals europees i perquè posa els interessos dels oligopolis energètics per damunt del compliment de la normativa catalana contra el fracking.

3. L’Ajuntament de Mataró reclama al govern de la Generalitat que impulsi un debat ciutadà democràtic, obert i transparent sobre la gestió dels recursos energètics a Catalunya.

4. L’Ajuntament de Mataró, d’acord amb el contingut de la Declaració Institucional que va declarar Mataró com a municipi lliure de fracking, aprovada a l’abril de 2013, es compromet a donar suport a les accions que es puguin organitzar per rebutjar  l’anul·lació de la llei contra el fracking i per defensar la sobirania del Parlament de Catalunya.  

L’esmena parcial presentada per CiU ha consistit en eliminar de la part expositiva de la moció els paràgrafs següents:

"Lamentablement, la sentència del Tribunal Constitucional va en la mateixa direcció que el Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversions (TTIP en les seves sigles en anglès).

La inclusió en el TTIP d'un capítol sobre protecció de les inversions amplia les possibilitats que la fractura hidràulica sigui una realitat a Europa. Mitjançant el mecanisme de Solució de Diferències entre Inversors i Estats (SDIE), les empreses estrangeres podrien desafiar qualsevol mesura legislativa no solament mitjançant la justícia ordinària, sinó reclamar indemnitzacions ingents davant tribunals privats poc transparents regits per un petit grup d'àrbitres subjectes a enormes conflictes d'interessos. Tal com denuncien les plataformes ecologistes, el TTIP suposaria més fracking als EUA i també podria ser la clau per a l'expansió de la fractura hidràulica a Europa, aplanant el terreny per a les empreses multinacionals de l'energia, exonerant-les del compliment de lleis ambientals, diluint els requisits europeus per a les substàncies químiques, i esquivant les prohibicions mitjançant el recurs al SDIE allí on hi hagi governs que s’hi resisteixin.

Tal com està plantejat, el TTIP persegueix la privatització generalitzada de serveis públics i estratègics i, per tant, és un acord antagònic al procés democràtic i constituent català. Aquesta circumstància posa en evidència aquells grups polítics que critiquen la ingerència del Tribunal Constitucional però que per una altra banda estan negociant les condicions d’un tractat internacional que impedirà el desenvolupament de la normativa catalana contra el fracking i que ens deixarà totalment desprotegits davant els abusos empresarials i tecnològics orquestrats des de les grans multinacionals."