La CUP Mataró vota contra uns pressupostos de misèria que no serveixen per reactivar la ciutat.

Rebutgem la submissió de l'Ajuntament al deute i la transferència de recursos públics cap als bancs: primer cal atendre les persones i les seves necessitats!

Considerem imprescindible una Auditoria Ciutadana del Deute: cal destriar-ne la part il·leegítima i exigim responsabilitats pel forat de PUMSA.

Ens oposem a les externalitzacions que converteixen els serveis públics en negoci a mans de multinacionals. En canvim proposem la gestió directa, municiaplització dels serveis per estalviar i millorar!

Exigim màxima transparència i participació ciutadana real a l'hora de decidir a què es destinen els diners públics.

Cal suprimir les despeses innecessàries com la Festa al Cel o el Museu Bassat.

Posicionament de vot de la CUP contra l'aprovació inicial dels pressupostos municipals 2016 de l'Ajuntament de Mataró (16/02/2016)

Partim d’una situació d’atur registrat del 20% (11.786 desocupats) dels quals n’hi ha 6.729 sense prestació ni subsidi. Una situació d’emergència social cronificada, que requereix una resposta en forma de pressupostos socials i orientats a la reactivació econòmica i cultural de la ciutat.

Malauradament, constatem que aquesta proposta de pressupost només serveix per gestionar les engrunes i la misèria quotidiana.

Estem davant d’uns pressupostos de Quaresma. La solució no és ni metafísica ni passa per aplicar el precepte de l’abstinència (austeritat).

La solució és política. Cal voluntat política per trencar amb el marc jurídic, polític, econòmic i fiscal que escanya a les administracions públiques catalanes i per això necessitem la independència.

La solució és política. Cal voluntat política per trencar amb les polítiques de submissió al deute i del dèficit zero (primer de tot les persones i les seves necessitats!). Per això necessitem governs d’esquerres valents i no lligats de peus i mans pels interessos bancaris.

Amb PSC i CDC això no és possible. Mataró necessita un municipalisme diferent: rupturista, independentista i d’esquerres.

El pressupost que ens presenten PSC i CDC no és neutre, ja que a través de les seves prioritats es reflecteix tant una ideologia neoliberal com un model de ciutat que no compartim.

Marcar com a objectiu el compliment del mandat de la Llei de l’Estabilitat pressupostària i de Sostenibilitat financera, reduint l’actual nivell d’endeutament del 106% fins al 75-80% significa, ras i curt, que els nostres diners aniran als bancs i que no es podran realitzar les inversions necessàries per a reactivar l’economia local i per atendre les necessitats socials de la gent. D’altra banda, continuar apostant per la gestió externalitzada de serveis bàsics com el transport públic o la brossa és una aposta clara a favor de les grans multinacionals que perjudica els usuaris i la mateixa qualitat del servei;  és, per tant, una altra línia vermella, que no compartim.

Transferir la riquesa pública generada per tots i transferir-la als mercats financers i a la multinacionals que gestionen els serveis públics externalitzats és una política pressupostària que accentua les desigualtats.

Tant el Pla de Mandat de PSC-CDC com el PAM són una carta als Reis que no va acompanyada del detall de partides pressupostàries assignat a casa proposta. Moltes coloraines i molt bones paraules, però sense peles això no va ni amb rodes!

El govern predica la transparència i ens diu que presenta uns pressupostos per ser gestionats des de l’ètica, però ometen deliberadament un aspecte bàsic per a nosaltres: la participació ciutadana. No compartim el despotisme amb què es dissenyen els pressupostos i pensem que cal avançar cap a models participatius com el que han desplegat enguany a ciutats com Badalona o el que ja fa anys s’aplica amb èxit a ciutats europees com París. És tan fàcil com començar a assignar de forma progressiva una part del pressupost perquè sigui la ciutadania la que digui en què s’ha de gastar.

Sense participació ciutadana nosaltres no podem avalar aquesta proposta de pressupost.

No obstant això, celebrem que hagin aplicat algunes de les mesures reivindicades per la CUP: donar més informació sobre el deute, voluntat de lligar el debat d’OOFF-PAM i pressupost, i l’edició d’una Guia d’ajudes socials (exempcions, bonificacions i subvencions).

Quant al pressupost, pugen els ingressos a les arques municipals: 59% provenen de tipus impositius municipals, 39% de transferències d’altres administracions i 2% d’ingressos patrimonials. Tres exemples significatius: per IBI recaptem 32,8 M€,  per multes  de circulació 3,9 M€ i per la grua municipal 764 mil €.

El pressupost municipal no es retalla sinó que augmenta respecte al pressupost prorrogat de  2015. Passem de 113,2 M€ a 124,9 M€ (+10,32%) en el pressupost municipal i de 144,8 M€ a 150,5 M€  (+3,94%) en el pressupost consolidat, que inclou PUMSA, AMSA, Mataró Audiovisual i l’EPE TCM.

Teòricament la despesa per habitant és de 1.205,44€. Però, malgrat tot, no es genera cap benefici social i econòmic, i segons el nostre punt de vista l’augment pressupostari reflecteix l’empobriment de la ciutat, ja que estem en un nivell d’endeutament del 106%, fregant el límit legal del 110%.

El deute de tot el grup ajuntament a llarg termini ascendeix a 223,5 M€, que per a 2016 representa que haurem de pagar 18,35 M€ (14,8% pressupost) de càrrega financera

Això no és nou, de fet, des de 2013 aquest Ajuntament va decidir fer un Pla d’Ajust fins a 2023 per poder accedir al mecanisme de pagament a proveïdors habilitat per l’Estat; és a dir, estem intervinguts. Nosaltres rebutgem aquest Pla d’Ajust que ens imposa un endeutament anual de 7M€ que no van per a fer inversions sinó per a pagar el deute i els interessos generats.

Diguem-ho clar, això vol dir que durant el 2016 pagarem als bancs més de 50 mil euros diaris en concepte de deute. La qual cosa  deixa el capítols de despeses molt tocats

Endeutar-se seria legítim si servís per a fer inversions o per atendre necessitats socials, però aquí estem davant d’un deute contret, bàsicament, per PUMSA; un deute que considerem abusiu i, per tant, il·legítim.

Quan parlem de deute il·legítim ens referim al forat de PUMSA, a les irreguralitats comeses en la licitació i execució de l’obra de l’edifici del Rengle, que va comportar una desviació de més de 6 M€, una situació evidenciada per l’Oficina Antifrau de Catalunya, que just la setmana passada va reclamar a aquest Ajuntament que doni explicacions precises de com es van produir les irregularitats; una situació que considerem que la Secretaria i la Intervenció municipal no van fiscalitzar adequadament i que també té uns responsables polítics amb nom i cognoms. Nosaltres, pensem que  la ciutadania no ha de pagar els plats trencats de la mala gestió.

La situació és tan patètica que  l’actual govern només disposa de 600 mil€ no compromesos per a fer inversions a la nostra ciutat. En canvi, per tapar el forat de PUMSA: es destinen 6,4 M€ per a la compra d’actius de PUMSA, és a dir que tornarem a pagar allò que ja havíem pagat.

Repassant el deute de PUMSA, es veu clar que tots els bancs hi suquen pa: Santander, BBVA, Sabadell, Caixabank. Nosaltres pensem que un govern d’esquerres ha de tenir molt clares les seves prioritats socials i això implica, necessàriament, que les necessitats de les persones han de passar per davant dels interessos dels bancs. Amb aquest pressupost les cartes estan marcades i com sempre la banca guanya i nosaltres hi perdem.

La situació és tan dramàtica i perversa que l’Ajuntament ja porta 3 anys fotent mà a la caixa d’AMSA, la qual es veu forçada a endeutar-se en 2 M€ per a poder fer inversions, tot i que és una empresa que està previst que obtingui uns dividends d’1,5 M€. Per a nosaltres, l’aigua és un servei bàsic i públic, que no ha de generar beneficis sinó que s’ha de reinvertir en la millora del servei. Això no serà possible si l’Ajuntament continua aplicant una política extractiva per a tapar els forats del desgavell de PUMSA.

Reclamem, un cop més, una auditoria ciutadana del deute per aclarir quina part del deute que l’Ajuntament està pagant als bancs és il·legítim. Si no es fa una auditoria ciutadana del deute, nosaltres no podem donar suport a aquests pressupostos.

A més a més de la sagnant submissió al dogma del deute, hi ha la subordinació del nostre ajuntament a les grans multinacionals que es lucren gràcies a l’externalització de serveis municipals com la brossa (FCC i Consorci Brossa 9,3 M€), el Mataró Bus (Avanza 3,5 M€), la neteja d’equipaments municipals (3,3 M€), la grua municipal, cementiris o les zones blaves.

Les empreses busquen obtenir beneficis, la qual cosa repercuteix negativament en la qualitat del servei: només cal fixar-se en la brutícia de la nostra ciutat. Potser ja seria hora de rescindir el contracte amb FCC! Nosaltres apostem per la municipalització, per la gestió directa dels sectors i els serveis estratègics de la nostra ciutat, perquè això sabem que ens permetrà recuperar el control financer i millorar la qualitat del servei.

Observem amb preocupació que es digui que “els crèdits pressupostats en el Capítol I no incorporen previsió per a places en plantilla vacants per import de 621.024,29€” ja que el servei de RRHH de l’Ajuntament les dóna per amortitzades.

També lamentem les despeses innecessàries, com els 520 mil€ de la Festa al Cel, una despesa que contrasta amb els 50.537,17€ de subvencions que es donen a les entitats ciutadanes i veïnals.

Alhora, discrepem dels 231 mil€ destinats al Museu Bassat, perquè pensem que seria molt més productiu destinar tota aquesta calerada a augmentar les partides dels convenis amb entitats per a la promoció cultural (ara només s’hi destinen 158.391,7€).

Finalment, no podem avalar un model de ciutat que només destina un pírric 4,1% del pressupost a l’àrea de Cultura (5,1 M€), un percentatge que ens situa a la cua de Catalunya i que diu ben poc dels nostres governants.

Per tot plegat: votarem en contra de la proposta inicial del pressupost, per bé que treballarem per introduir-hi millores. I ens abstindrem en el punt de la RLT de personal.