La CUP de Mataró demana el NO a l'Estatut

Davant de la imminent convocatòria d’un referèndum sobre l’Estatut, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Mataró ha decidit defensar l’opció del NO, com a expressió de la voluntat sobirana i de transformació social del poble català. La CUP s’ha adherit i impulsarà la Campanya Diguem No a Mataró i al Maresme, cercant la implicació del màxim nombre de persones i col·lectius que coincideixin en la necessitat de dir i votar NO a l’Estatut.

La raons de la CUP per dir NO a l’Estatut són:

1. Nega l'existència del poble dels Països Catalans com a subjecte de drets nacionals. Una nació no és lliure si la seva sobirania està en mans del que disposa la Constitució d'una altra nació. La proposta de reforma de l�Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya no deixa de ser una llei orgànica espanyola, emanada de la Constitució espanyola de 1978.

Igual que fins ara, el ciutadà i la ciutadana, ho s�n en tant que espanyols, i segons el seu ve�natge administratiu podran tenir la condició política de catalans. Per tant, l�Estatuts no sols renuncien a articular una ciutadania nacional catalana (subjecte nacional) sin� que tampoc no serveix donar carta de ciutadania a les persones nouvingudes, coartant aix� la capacitat integradora i la possibilitat d�exercir una pol�tica migrat�ria pr�pia, al marge de les directrius d�estrangeria de l�Estat espanyol i la Unió Europea.

2. No reconeix el Dret a l'Autodeterminació ni estableix mecanismes democràtics per a garantir el respecte a la voluntat del poble dels Països Catalans. La reforma estatut�ria perpetua la submissi� del poble catal� dins del marc antidemocr�tic de l�Estat espanyol, imposat hist�ricament per la for�a de les armes, at�s que no esmenta el Dret d�Autodeterminaci�, reconegut per diverses inst�ncies internacionals i que �s la millor garantia per a resoldre els conflictes.

3. Impedeix la unitat territorial dels Països Catalans i perpetua la divisió regional en autonomies. La reforma estatut�ria, tal i com s�ha fet en els darrers 27 anys, continua girant l�esquena a l��mbit nacional i nega la territorialitat dels Pa�sos Catalans. Primer, perqu� amaga o b� nega el fet que les Comunitats Aut�nomes Valenciana, de les Illes Balears i de Catalunya s�n una part de la naci� catalana. Segon, perqu� qualsevol vincle o acord de col�laboraci� (excloent la possibilitat de la federaci�) entre les autonomies espanyoles dels Pa�sos Catalans, seguir� supeditant- se a l�inter�s general d�acord amb el termes que estableix la Constituci� espanyola i a la bona predisposici� dels governs auton�mics.

4. No estableix cap política lingüística unificada per a tota la població catalanoparlant, ni tan sols l'oficialitat única del català en cap dels territoris. Els estauts mantenen la polïèmica sobre el nom de l�idioma, la qual cosa empara les actituds secessionistes i la fragmentaciïó de la unitat del català.

Tampoc s�estableix quina ha d��sser l�autoritat normativa comuna de l�idioma catal�, amb la qual cosa es facilita la intromissi� pol�tica de l�Estat espanyol. Per si aix� fos poc, reiteren la imposici� del deure de con�ixer la llengua castellana, segons estipula la Constituci� espanyola, i alhora que contribueixen a la naturalitzaci� d�aquest idioma, tamb� emparen la progressiva substituci� ling��stica del catal�.

5. Manté intactes els principals mecanismes de poder de l'Estat espanyol: Monarquia, Exèrcit i cossos policials de l�Estat, Administraci� de Just�cia, Delegacions del Govern espanyol, Diputacions Provincials, Hisenda, Seguretat Social, empreses i serveis p�blics de titularitat estatal, Banc d�Espanya, Comissi� Mercat de Valors, Comissi� del Mercat de les Telecomunicacions, Comissi� del Sistema El�ctric, Consell de Ràdio i Televisió, Ag�ncia de Protecci� de Dades, Ag�ncia Tribut�ria, etc. Les reforma estatut�ria es conforma amb quotes residuals de participaci� catalana (designaci� de representants) o a una falsa bilateralitat en els organismes de l�Estat, que sempre implicar� la ren�ncia expl�cita a emprar-los en benefici exclusiu de la construcci� nacional dels Pa�sos Catalans.

Alhora, molts dels traspassos sol�licitats s�n privatitzacions de fet, at�s que la caixa de cabals seguir� sent �nica (a mans de l�Estat).

6. No garanteix la sobirania del poble català sobre el conjunt dels seus recursos i riqueses. Tot i la ret�rica de la sostenibilitat, en els aspectes essencials, com l�aigua i el territori, quedem desemparats davant les lleis espanyoles i les directives neoliberals europees, que s�n a l�origen de la destrucci� del litoral com a resultat de l�economia especulativa del turisme de masses, dels transvasaments dels nostres rius, dels trens d�alta velocitat que destrossen el pa�s, dels plans d�energia que mantenen en funcionament les nuclears i basteixen l�nies d�alta tensi�.

7. Manté l'espoli fiscal que escanya econòmicament les administracions públiques catalanes (ajuntaments i governs auton�mics). Les promeses d�una descentralitzaci� de la gesti� tribut�ria s�n un engany, perqu� no poden anar m�s enll� del que disposa l�article 150.3 de la Constituci� espanyola, segons el qual l�Estat s�arroga el dret de dictar lleis per harmonitzar les Comunitats Aut�nomes. Sense Ag�ncia Tribut�ria ni sobirania fiscal, l�Estatut hipoteca les pol�tiques de cohesi� social (Sanitat, Serveis Socials i Ensenyament) que recauen en les Administracions catalanes. Cal preveure que la reducci� d�un o dos punts del percentatge de l�espoli fiscal no servir� per eixugar el deute p�blic i seguir� impedint el desplegament de pol�tiques socials als Pa�sos Catalans; amb la qual cosa, com fins ara, molts ajuntaments seguiran finan�ant-se en base a l�especulaci� urban�stica i la destrucci� del territori o b� apostant per l�externalitzaci� de serveis p�blics.

8. No preveu cap mesura de control democràtic de l'activitat econòmica ni cap marc de relacions laborals que qüestioni les directrius neoliberals estatals i europees. S�ha perdut l�oportunitat de bastir un marc de relacions laborals propi, continuarem lligats a la caixa �nica de la Seguretat Social, que resta en mans de l�Estat espanyol, igual que tota la legislaci� laboral que t� com a base la llei espanyola de l�Estatut dels Treballadors; per�, sobretot, perqu� ni tan sols no s�obliga a circumscriure les negociacions col�lectives dins l��mbit auton�mic respectiu. No estableix cap mecanisme de control democr�tic de les plus v�lues obtingudes per les empreses transnacionals ni es fixa cap tipus de mesures per impedir les deslocalitzacions i el tancaments d�empreses. Enlloc es parla de la necessitat de reduir la jornada laboral (35 hores setmanals), d�avan�ar l�edat de jubilaci� als 60 anys, d�eliminar totes les formes de contractaci� temporal (ETT) o de garantir una renda b�sica per a tota la ciutadania.

9. Impedeix l'assoliment de la igualtat de gènere i l'extensió universal i progressiva dels drets socials. L�Estatut adopta un llenguatge pol�ticament correcte, per� merament ret�ric alhora de referir-se a l�opressi� sexoecon�mica i a les desigualtats socials existents. No estableix mecanismes que permetin la superaci� real de les limitacions econ�miques i culturals que imposa el sistema capitalista de dominaci� patriarcal. Per tant, relega els drets de les persones, de les fam�lies, de la inf�ncia, de les dones a l�assistencialisme i/o a la victimitzaci�. D�altra banda, no garanteix de forma real la universalitat i el car�cter p�blic dels serveis socials b�sics (sanitat, educaci�, atenci� a les discapacitats i a la vellesa) i mant� els concerts econ�mics als centres privats.

No fixa mesures per acabar amb l�especulaci� urban�stica, amb la qual cosa el dret a l�habitatge �s redueix als ajuts de car�cter eventual i assistencial que pugui concedir l�Administraci� auton�mica.

10. No permet la presència en pla d'igualtat del poble català en l'escena internacional. La pres�ncia, la representaci� i la defensa dels interessos del Països Catalans estïà totalment supeditada a l�Estat espanyol. L'Estatut no desenvolupa pol�tiques d�afers exteriors sobiranes i es conforma en actuar de forma annexa a les delegacions diplom�tiques, esportives o culturals espanyoles. Aquesta limitaci� invalida la possibilitat de reconeixement de les seleccions esportives catalanes o el respecte a la paraula del poble catal� en els organismes internacionals (ONU, UE, etc.). L�Estatuts no dedica cap apartat a la Defensa Nacional, amb la qual cosa accepta �per omissi�- qualsevol inger�ncia de l�Ex�rcit Espanyol (Art. 8, Constituci� Espanyola), els acords militars subscrits per l�Estat Espanyol (OTAN) i les guerres en qu� vulgui participar el govern espanyol. L�exemple de la guerra i l�ocupaci� de l�Afganistan i de l�Iraq, �mpliament rebutjat per la societat civil, no ha merescut cap refer�ncia a com cal preservar el poble catal� de la viol�ncia d�altri. Igualment, no es fa esment als acords i les relacions amb el Vatic�, amb la qual cosa els Estatuts donen per bons els que ha subscrit l�Estat espanyol i que permeten la intromissi� de l�Esgl�sia Cat�lica en els afers p�blics

Candidatura Unitat Popular (CUP) de Matar�
3 de maig del 2006