Josep Manel Busqueta: 'Una altra economia és possible'

Divendres 20 de febrer, a la sala d’actes de Can Palauet,  la CUP va organitzar un acte sota el lema “Una altra economia és possible”, amb la participació de Josep Manel Busqueta, pastisser, economista i militant de l’esquerra independentista.

Davant del col·lapse econòmic, social i institucional i l’ofensiva neoliberal, Busqueta constata la incapacitat de reeditar un pacte social que permeti una redistribució de tipus keynesià. Per aquest motiu, es mostra crític amb les opcions polítiques socialdemòcrates que es resignen a una gestió progressista de la misèria i que es refugien en el discurs de l’honestedat i la transparència democràtica, sense qüestionar els mecanismes de reproducció del capitalisme.

Busqueta proposa subvertir l’ordre de valors dominant i assajar alternatives al sistema capitalista des de l’àmbit municipal, un espai de proximitat des de la qual els col·lectius socials i els moviments populars podem plantejar una acumulació de forces i una contrahegemonia.

Reivindica les actuacions concretes i exemplificadores, i la ruptura amb l’actual model de gestió. Argumenta la necessitat d’articular els eixos següents:
1.- La defensa de propietat pública en detriment de la privada.
2.- L’aposta per un sistema de producció comunitari, que no exploti ni malbarati recursos.
3.- L’impuls d’un sistema de redistribució equitatiu (renda bàsica).
4.- Una gestió horitzontal del poder, no jeràrquica ni despòtica.
5.- Un nou sistema de valors i afectes orientats cap al bé comú.

En aquest sentit, Busqueta proposa que la institució municipal, l’Ajuntament,  assumeixi un rol dinamitzador perquè en el nou cicle polític, marcat pel procés constituent de la República Catalana, la ciutadania i els moviments populars puguem guanyar i/o recuperar les sobiranies següents:

Sobirania Productiva, prioritzar sempre el valor d’ús en detriment del valor de canvi.

Sobirania Energètica, impulsar les iniciatives ja existents com la cooperativa Som Energia.

Sobirania Alimentària, estrènyer vincles entre productors locals i consumidors, i facilitar espais per a la distribució cooperativa i la comercialització de productes ecològics i de proximitat.

Sobirania Residencial (dret a l’habitatge), dotar la ciutat d’un estoc d’habitatge social suficient i no sotmès a criteris mercantilistes, impulsar l’habitatge cooperatiu, i donar suport a l’ocupació temporal dels habitatges buits que estan en mans de la banca com a mesura d’urgència social.

Sobirania Cultural, evitar que els equipaments siguin torres d’ivori segrestades pels gestors municipals i, en canvi, apostar per una gestió comunitària i descentralitzada que afavoreixi la implicació i la repolitització ciutadana.