"Estherlicia Koplowitz" visita Mataró per explicar com s'enriqueix amb la recollida de brossa

Amb aquesta escenificació, la CUP ha explicat que la privatització dels serveis públics augmenta costos, disminueix control municipal i precaritza les condicions laborals.

"Estherlicia Koplowitz" visita Mataró per explicar com s'enriqueix amb la recollida de brossa

Dijous 21 de maig la CUP ha convidat el personatge “Estherlícia Kopowitz” a explicar com s’enriqueix amb l’explotació del servei públic de recollida de brossa de Mataró. “Esterlícia” és una de les grans fortunes de l’estat espanyol, i propietària de la multinacional fomento, l’empresa que té concedida la gestió del servei de recollida de brossa, la neteja de carrers…

Amb aquesta escenificació, la CUP ha explicat que la privatització dels serveis públics augmenta costos, disminueix control municipal i precaritza les condicions laborals.

La gestió directa dels serveis públics ens aportarà una generació d'ocupació estable en els serveis corresponents i una modulació de les tarifes i planificació de les inversions basades en criteris socials, econòmics, municipals i ecològics.

Des d’un punt de vista polític o d’oportunitat, la gestió que fem a la nostra ciutat dels serveis públics depèn d’una decisió prèvia sobre la vinculació més o menys lligada al control democràtic del sector públic, que suposarà una major o menor assumpció de responsabilitat en la gestió.

Està demostrat que si la municipalització es fa ben feta, el benefici social que pot extreure’s de la gestió directa dels serveis públics és més elevat, que no pas el presumpte i no sempre real benefici que pugui suposar una gestió indirecta que, no ho oblidem, té per objectiu un benefici industrial a restar del que es deixi de destinar en recursos humans i materials que tant afecten la qualitat d’un servei.

La gestió directa dels serveis públics ens aportarà una generació d'ocupació estable en els serveis corresponents i una modulació de les tarifes i planificació de les inversions basades en criteris socials, econòmics, municipals i ecològics.

Un cop analitzats els comptes de les despeses pagades a les empreses privades que actualment gestionen serveis municipals com la grua, la neteja d’edificis públics, la recollida de brossa i neteja de carrers, el MataróBus o la neteja de zones verdes, ens adonem que paguem molt més del cost real del servei, amb un excessiu benefici industrial per a l’empresa privada.

Les multinacionals que s’emporten el volum més alt de diners públics de Mataró són d’una banda Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), propietat de la família Koplowitz, que gestiona la recollida de brossa, i de l’altra el Grupo Avanza, gestora del MataróBus, amb seu amb seu a Madrid i a Mèxic.

Afirmem que la gestió directa suposaria un estalvi econòmic molt important per a l’administració pública.

La CUP pensem que els beneficis que obtenen les empreses adjudicatàries per prestar el servei podrien revertir en la ciutat, ja sigui tant des del punt de vista de l’estalvi econòmic com pel que fa a la millora del servei, de les condicions laborals del personal treballador i del foment de l’ocupació.

Alguns exemples:

• Estalvi: La privatització del servei de retirada de vehicles té una despesa de 645.535€ anuals.
Des de la CUP hem calculat un cost aproximat de 401.570,8€ anuals en cas de fer una gestió directa el servei: Municipalitzar el servei de la Grua suposaria un estalvi de 243.964,2€/anuals i un estalvi de 1.463.785,5€ per el període de 6 anys que pot durar el contracte amb l’empresa privada.

• Control municipal: La privatització del servei de recollida de la brossa prioritza el benefici industrial en comptes de l’augment de la recollida selectiva per millorar les polítiques mediambientals.

• Condicions laborals: l’Ajuntament paga a SELSA (FCC) 16,788€/h que suposen 3.021’84€/mes/treballadora per la privatització del servei de neteja d’edificis públics, mentre que SELSA paga a les treballadores del servei un salari mitjà de només 886’89€/mes.

Mataró, 20 de maig de 2015

L'Ajutnament paga molt més del cost real del servei, amb un excessiu benefici industrial per a l’empresa privada