Juli Cuéllar ,

historiador i membre de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)


Article publicat al diari Més Maresme el 14 de desembre del 2006.

La mort del genocida Augusto Pinochet
no és cap bona notícia, perquè ha mort amb centenars de causes
judicials pendents per violació dels drets humans. Tot plegat indica
que el Dret Penal Internacional encara té un llarg camí per recórrer
alhora de depurar les responsabilitats dels autors de crims de lesa
humanitat. En aquest sentit, la detenció de Pinochet el 1998 a Londres
es va quedar en un exercici de mala consciència, insuficient i gens
creïble. De fet, què podíem esperar de Baltasar Garzón, jutge
de l'Audiència Nacional espanyola (hereva del Tribunal de Orden Público
franquista), sobre el qual pesa la responsabilitat última de les de
tortures infringides als independentistes catalans que va fer detenir a
l'estiu de 1992? Amb quina moralitat pot alliçonar l'Estat espanyol al
poble xilè en matèria de democràcia, si a casa nostra els criminals i
torturadors del franquisme mai han estat jutjats i encara són objecte
de reconeixement públic?

És ben simptomàtic que molts opinadors i tertulians es desfacin en
explicacions parlant de la democràcia i dels drets humans a Xile, però,
en canvi, quan es tracta de personatges propers com Fraga, Samaranch, Martín Villa, Matutes...callen
o, pitjor encara, els riuen les gràcies. És lamentable l'amnèsia,
l'oblit i l'escassa atenció que s'ha prestat als testimonis, les
víctimes i familiars de l'holocaust i la repressió franquista. Això
explica per si sol les mancances democràtiques i els episodis foscos de
la nostra història més recent: anticatalanisme, terrorisme d'estat,
fons reservats, tortures o criminalització dels moviments socials.

Pinochet,
igual que va passar amb Franco, ha mort al llit. Precisament, per no
repetir els errors de la nefasta transició postfranquista, que ni fou
exemplar ni pacífica, és indispensable activar la memòria democràtica i
antifeixista, una tasca que correspon a la societat i que completa la
feina dels historiadors. El cas de Xile és important, perquè el cop
d'estat de l'11 de setembre de 1973, va anar destinat a enterrar
l'experiència de transició democràtica al socialisme que impulsà el
president Salvador Allende i el seu govern de la Unitat Popular. Per això, la memòria d'Allende i les cançons de Víctor Jara
han de ser un testimoni d'esperança per a tots els homes i les dones,
de tots els pobles del món, que lluitem per construir una societat
millor.