Una nodrida representació maresmenca ha participat a la manifestació convocada dissabte 11 de febrer a Barcelona per la Plataforma unitària per l'Autodeterminació. Unes 5.000 persones s'han manifestat amb el lema "Som una nació: autodeterminació" per expressar que els estatuts d'autonomia –els actuals o els reformats– són un impediment a les aspiracions de llibertat de la nostra nació, els Països Catalans. La manifestació ha desembocat a la plaça del Rei, que s'ha fet petita per encabir la gent que volia escoltar els parlaments i gaudir de l'actuació del cantautor Feliu Ventura.

Desenes de persones d'arreu de la comarca s'han afegit a la manifestació de la capital catalana darrere una pancarta amb el lema "El Maresme diu prou d'estatuts: independència!", i han seguit festivament les consignes per l'alliberament social i nacional dels Països Catalans.

La representació maresmenca ha viatjat a Barelona en el "tren de l'autodeterminació". A independentistes provinents de la Marina de la Selva i Llavaneres, s'hi han anat afegint companys i companyes a les estacions de tren de la comarca. A Mataró hi ha pujat gent de la CUP, de Maulets, de la CAL i d'altres que no militen en organitzacions. A Vilassar s'ha recollit gent del Casal Bullangues i de l'embrionària CUP de Vilassar de Dalt. A Ocata s'hi han afegit companys i companyes de la CUP del Masnou, i a Badalona gent del Casal Independentista i de la CUP de Badalona.

Durant la marxa independentista s'han repartit fulletons amb aquest text:

MANIFEST DE LA CAMPANYA UNITÀRIA PER L’AUTODETERMINACIÓ

Des de fa mesos els polítics del Principat de Catalunya i del País Valencià estan immersos en la discussió sobre les reformes dels respectius estatuts d’autonomia. Però, que suposen els estatuts?

L’any 1978 s’aprovava a les corts generals espanyoles la Constitució, que fi xava l’ordenament jurídico- polític de l’estat espanyol. Per a sufocar les reivindicacions socials i nacionals àmpliament assumides, s’estableix una petita descentralització administrativa, mitjançant estatuts d’autonomia que donen pas a la creació de les anomenades Comunitats Autònomes. Acceptar l’estatut comportava acceptar les regles del joc constitucional espanyol, és a dir acceptar els límits imposats per aquest i admetre els pilars bàsics del sistema: el capitalisme, la negació dels drets nacionals, la monarquia, etc.

L’actual reforma dels estatuts neix de la mà de les classes dominants, que són les més interessades a defensar-los, amb especial intensitat pel que fa al fi nançament, que la classe política del Principat ens ven com la solució als problemes de les classes populars. Hem de ser conscients que l’especulació, la precarietat, el tancament d’empreses i les deslocalitzacions, la destrucció del medi ambient i la terciarització, la discriminació per gènere, etc. continuen i continuaran mentre s’apliquin polítiques neoliberals que no garanteixen els drets socials bàsics (educació, salut, habitatge, estabilitat laboral, seguretat alimentària, energia, igualtat entre sexes...) i es mantingui un model econòmic que avantposa la propietat privada a qualsevol valor social. També es condemna un ampli sector de la societat catalana a la il·legalitat i la precarització, mitjançant polítiques repressives i d’exclusió, ja que els poders autonòmics volen assumir les competències d’immigració, però en cap cas proposen solucions diferents de les que ja aplica l’Estat.

Els estatuts suposen un atac directe a les aspiracions de llibertat dels Països Catalans. Es mantenen falsos símbols identitaris, com la imposició de la “blavera” (bandera autonòmica al País Valencià), i la negació de la unitat de la llengua, com també es nega el dret de les autonomies a federar-se entre elles. De la mateixa manera, els estatuts d’autonomia que ens proposen marginen la llengua catalana, fi xen la coofi cialitat del català, enlloc de l’ofi cialitat plena, mantenen el seccessionisme lingüístic i asseguren la disminució constant de l’ús i ensenyament del català a les aules per l’aprovació de lleis estatals, la imposició del castellà com a llengua vehicular a la justícia i la supeditació dels usos lingüístics al mercat capitalista (discriminació del català en l’etiquetatge i en el món audiovisual, per exemple).

No sorprèn, per tot això, que davant l’actual crisi del model d’”estat de les autonomies”, els dirigents estatals i autonòmics s’afanyin a renovar aquest pacte de submissió.No ens faran creure que l’estatut és de tots i totes. El que nosaltres necessitem és un procés constituent popular i democràtic, per tal de construir un nou model de relacions polítiques, socials, econòmiques i laborals als Països Catalans. Per assolir aquest nou model hem de decidir lliurement el nostre futur, sense amenaces, ni coaccions, és a dir, hem d’exercir el dret a l’Autodeterminació.

NI REFORMES, NI ESTATUTS, AUTODETERMINACIÓ!

Campanya Unitària per l’Autodeterminació

---

NOTÍCIES DE PREMSA

• El Punt: Milers de persones surten al carrer per l'autodeterminació dels Països Catalans [12/02/2006]