Recentment, PSOE i Podem han arribat a un acord per fixar un salari mínim a l’Estat de 900€, que tot i ser l’increment anual més important de les últimes dècades, deixa en paper mullat els acords signats per CCOO i UGT per fixar un salari mínim de referència als convenis col·lectius de 1.000 € de cara al 2020. Aquesta mesura millora les condicions de vida dels i les treballadores més precàries, però és insuficient, centralista i queda lluny dels estàndards internacionals per garantir uns sous dignes.
 

Tant el Parlament Europeu com el Consell d’Europa defensen que el salari mínim ha d’equivaldre al 60% del salari mig, i al seu torn, l’Organització Internacional del Treball recomana fixar diferents salaris mínims a nivell territorial, per tal d’evitar que a l’aplicar-ne un de sol a diferents realitats, generi desigualtats, com és el cas. No obstant això el govern espanyol segueix partint d’una concepció centralista en l’àmbit laboral i no ha previst que els governs autonòmics, com el català, tinguin la capacitat d’adaptar el SMI a la pròpia realitat. 
 

D’aquesta manera, els treballadors i treballadores que cobrin el salari mínim comú a Catalunya, on el cost de vida és més elevat, disposaran en realitat d’un poder adquisitiu inferior.
 

En base als estudis de la Generalitat , el que es pot adquirir, per exemple a Extremadura, per 900€, té un cost a Catalunya de 1216€, és a dir, un 35% més. Només a Navarra i a Madrid, el cost de la vida és superior, fet que implica que fixar un sou mínim únic a tot l’Estat perjudica a les classes populars d’aquests territoris, entre aquests, Catalunya, i els impedeix fer front a despeses bàsiques alhora que perpetua la figura de la persona treballadora pobra. 
 

Per garantir un mínim vital i disminuir les desigualtats a cada lloc per igual, per tant, no es pot fixar el mateix salari mínim, si es volen seguir les recomanacions de les institucions internacionals o simplement el sentit comú. Fent una extrapolació de quin pot ser el salari mig a cada territori el 2019, el sou mig al País Basc rondarà els 2.004,9 euros, a Catalunya serà de 1.860,6 euros, a les Balears de 1.600,1 euros o al País Valencià de 1.591,9 euros, mentre que, a d'altres zones, serà més baix. D'aquesta manera, a Extremadura o les Canàries, el salari mínim de 900 euros ja representaria una mica més del 60% del salari mig de l'any vinent, però a Catalunya tan sols arribaria al 48,4 %.
 

Perquè a Catalunya equivalgués a aquest 60 % -i, per tant, complís els estàndards europeus-, el salari mínim hauria de ser força superior, de 1.116,4 euros. Evidentment, els treballadors i les treballadores d'Extremadura tenen dret a un salari mínim de 900 euros, però aquesta quantitat és insuficient per als catalans i catalanes, que han de fer front a un cost de la vida superior. Un salari mínim de 900 euros pot ajudar a combatre el fenomen de la persona treballadora pobra i precària a Extremadura o les Canàries, però no a Catalunya.
 

Resulta evident, per tant, que la imposició de la uniformitat i les limitacions de l’acord entre el PSOE i Podem, no s’ajusta a la realitat sociolaboral i socioeconòmica de Catalunya i, així mateix, es fa evident la inutilitat dels acords salarials signats per CCOO i UGT amb les patronals. 


D’acord amb les consideracions exposades i atès que el MHP Quim Torra es va comprometre amb un salari mínim de 1.100 euros en el seu discurs d’investidura i que el pla de Govern de la XII legislatura contempla l’establiment d’un salari català de referència del 60 % del salari mitjà a la negociació col•lectiva a Catalunya. 
 

El Grup Municipal de la CUP proposa a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró els acords següents: 
 

1.- Donar suport a l’establiment d’un salari mínim de 1.200€ a Catalunya.

2.- Reclamar que totes les administracions públiques de Catalunya, en el marc de les seves competències actuals, excloguin de la contractació pública aquelles empreses que tenen sous per sota de 1.200€ i que fixin aquesta retribució com a salari mínim del conjunt de l’administració i dels empleats i de les empleades del sector públic. 

3.- Instar al Consell Econòmic i Social de Mataró perquè doni suport a l’establiment del salari mínim de 1.200 euros en tots els sectors econòmics de la ciutat.

4.- Donar trasllat d’aquests acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, a la Mesa del Parlament de Catalunya, al Consell Comarcal del Maresme i als sindicats CCOO, UGT, IAC, CGT, CNT, COS i Intersindical-CSC.