Dijous 19 de febrer, la secció local de Solidaritat Catalana per la Independència a Mataró va organitzar una taula rodona a la sala d’actes de Can Palauet amb el títol “Com farem la Declaració Unilateral d’Independència?”, que va comptar amb la participació de Mercè Feliu i Uriel Bertran (SI), David Vinyals (Reagrupament) i Juli Cuéllar (CUP).

En la seva primera exposició Juli Cuéllar, va manllevar les paraules de Fèlix Cucurull per definir l’autodeterminació com la completa sobirania de poble. Tot seguit va fer una síntesi històrica de la lluita per l’autodeterminació, que s’expressa de forma diàfana per primer cop en el text de la Constitució Provisional de  la República Catalana (1928), que es concreta de forma pràctica en l’acte de sobirania del 14 d’abril, en el preàmbul de l’Estatut de Núria (1931) i en la proclama del 6 d’octubre de 1934. L’autodeterminació va formar part de l’eix reivindicatiu durant l’antifranquisme, fins al punt de l’Assemblea de Catalunya recollia aquest dret en el punt tercer de la declaració de principis. Tot i així, els partits polítics que van liderar la Transició van postergar l’autodeterminació i, tret de les resolucions retòriques del Parlament de Catalunya del 1989 i el 1991, aquest  dret va desaparèixer de l’agenda política catalana. La centralitat actual de l’autodeterminació és mèrit exclusiu de la mobilització popular i de base, iniciada el 2009 amb les consultes municipals sobre la independència.

Tot seguit, Juli Cuéllar va respondre a les qüestions següents:

Per què la Declaració Unilateral d’Independència (DUI)?

Va destacar tres conceptes bàsics: (1) Espanya no es pot reformar, l’aspiració d’un nou pacte de Sant Sebastià és la crònica d’un fracàs anunciat, (2) la sobirania és irrenunciable, cal rebutjar qualsevol forma de sucursalisme polític i (3) la unilateralitat és l’única garantia d’èxit del procés català.

Com fer la DUI?

Va recordar que el full de ruta de l’esquerra independentista es concreta entorn de dos grans eixos que han d’avançar en paral·lel: (1) la ruptura amb l’Estat espanyol - independència i (2) l’impuls d’un procés constituent - socialisme. En aquest sentit, va destacar la importància de  treballar amb èxit de cara al cicle polític i electoral de 2015 (municipals el 24 de maig i autonòmiques el 27 de setembre) perquè tingui un caràcter plebiscitari i constituent en clau nacional, social i democràtica. Va assenyalar la necessitat d’assolir un compromís electoral ampli a favor de la DUI i de no dilatar el procés. La DUI  s’hauria de fer a l’endemà mateix de les eleccions si hi ha una majoria parlamentària, que també hauria de configurar un govern de ruptura, que a més a més hauria d’impulsar un programa d’emergència social, la desconnexió amb el marc juridicopolític de l’Estat espanyol, l’impulsa d’un procés constituent popular i el reconeixement internacional.

Sobre la manca d’unitat i les picabaralles entre polítics.

La dilació del procés és atribuïble als càlculs partidistes de curta volada d’uns partits que, més enllà de les seves cares públiques, també defensen uns interessos de classe determinats que  són la veritable causa de les contradiccions del moment actual. Va indicar que no podem perdre de vista el màxim suport a la independència ha coincidit amb el punt més baix de suport al govern de CiU. Per aquest motiu va dir que l’única garantia d’unitat i compliment programàtic és la mobilització i la pressió popular des de la base i, en aquest sentit, va proposar omplir de contingut social el procés independentista, situar el poble al capdamunt de la piràmide i els municipis al capdavant del procés constituent de la futura República Catalana.