14 d’abril: memòria viva per la República que naixerà

L’Assemblea de la CUP ha participat a l’acte unitari commemoratiu del 14 d’abril a Mataró, que ha aplegat més d’una cinquantena de persones de diversos col·lectius de la ciutat.

El punt de trobada ha estat al capdamunt del cementiri dels Caputxins, al monument dels Brigadistes Internacionals, on la historiadora Maria Salicrú-Maltas, convidada pel Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró, ha fet un parlament en el qual ha explicat la i la investigació que ha dut a terme, ampliant els estudis realitzats temps enrere per l’historiador  Josep Xaubet. Salicrú-Maltas ha aconseguit trobar noves dades de 12 interbrigadistes d’Àustria, Canadà, Escòcia, EUA, França i Itàlia inhumats a la fossa del cementiri, que permetran que els seus familiars puguin conèixer les circumstàncies de la seva mort i l’indret on reposen els seus éssers estimats desapareguts. També ha rememorat la vida de Josef Singer, brigadista austríac, mort el 6 de setembre de 1938, als 30 anys, a la Clínica Militar núm. 7 (ubicada als Salesians). En aquest mateix espai s’ha llegit un poema i els noms de tots els interbrigadistes inhumats a la fossa, s’ha fet una ofrena floral i, finalment, Salicrú-Maltas amb Xevi Rodón i Carlos Marín han cantat l’Himno de las Brigadas Internacionales i Jarama Valley.

Tot seguit, al so de A les barricades, Canción de los Soldados i A la huelga, les persones assistents han fet una ofrena floral davant del nínxol de Joan Peiró, anarcosindicalista i treballador del Forn del Vidre, ministre d’indústria de la Segona República espanyola, exiliat a França, deportat pels nazis i assassinat el 1942 al camp de tir de Paterna pels franquistes. Justament, enguany, la CUP participa amb altres col·lectius en la comissió commemorativa dels 75 anys del seu afusellament.

Finalment, davant del monument a les Víctimes de la repressió franquista, la historiadora Margarida Colomer ha recordat la trajectòria d’Amadeu Vives, recentment traspassat, que va ser militant històric de les JSU, represaliat pel franquisme i assidu als actes commemoratius del 14 d’abril.