La CUP rebutja el “pressupost de la misèria” que supedita l’Ajuntament al deute bancari

Des de la CUP rebutgem la proposta de pressupostos de PSC i CDC, perquè són uns pressupostos marcats pel pagament d’un deute abusiu, perquè mantenen el model d’externalització de serveis i perquè no contemplen cap mecanisme de participació ciutadana creïble.

La CUP rebutja el “pressupost de la misèria” que supedita l’Ajuntament al deute bancari

Des de la CUP rebutgem la proposta de pressupostos de PSC i CDC, perquè són uns pressupostos marcats pel pagament d’un deute abusiu, perquè mantenen el model d’externalització de serveis i perquè no contemplen cap mecanisme de participació ciutadana creïble.

Al Ple de dimecres 13 d’abril els dos regidors de la CUP han votat conta els pressupostos 2016 de l’Ajuntament de Mataró. Malgrat això, els pressupostos presentats pel govern sociovergent s’han aprovat amb els 13 vots favorables de PSC, CIU i PP, facilitat per les 7 abstencions d’ICV, ERC i VolemMataró. En contra (6) hi hem votat la CUP, la regidora no adscrita, C's, PxC.

La gran novetat és que passem dels 124,9 M€ aprovats inicialment a 125,9 M€; un increment d’1M€ de deute a llarg termini que se suma als 7 M€ previstos. Certament, aquest canvi dóna una mica d’alegria en el pressupost destinat a inversions, passem de 600 mil € a 1,6 M€. Sense dubte és una bona notícia, però clarament ridícula, perquè les inversions només representen un 1% del pressupost total, una xifra que contrasta amb els 18,35 M€ (14,5% pressupost) que haurem de pagar en concepte de càrrega financera.

Endeutar-se és legítim si serveix per a fer inversions o per atendre necessitats socials, però el gruix de l’endeutament previst en aquest pressupost està destinat a tapar el forat de PUMSA.

El 2016 continuarem pagant més de 50 mil € /dia als bancs. Aquesta realitat impedeix que generem cap benefici social i econòmic. Aquest pressupost reflecteix l’empobriment de la ciutat i la submissió al lleis d’estabilitat pressupostària i a un Pla d’Ajust que nosaltres no acceptem, perquè són uns  mecanismes perversos imposats per l’Estat i per la Troika per a poder collar a les administracions públiques en l’accés al crèdit.

Aquest Ajuntament no té sobirania financera per a escometre cap projecte de futur per a Mataró. Aquest és un bon pressupost per als bancs, però no pas per a la ciutadania que cada cop rep menys, tot i pagar més, tant en impostos directes (IBI o brossa) com en mesures de recaptació indirectes (1 M€ en multes liquidades el 2015).

Tampoc es planteja cap mesura encaminada a la municipalització i recuperació de la gestió directa dels serveis que actualment tenim externalitzats a grans multinacionals que fan negoci amb la brossa (FCC i Consorci Brossa 9,3 M€), el Mataró Bus (Avanza 3,5 M€), la neteja d’equipaments municipals (3,3 M€), la grua municipal, cementiris, les zones blaves. 

Una gestió directa dels serveis, amb un control democràtic de veritat, ens permetria recuperar el control financer i millorar la seva qualitat.

Poden estudiar-ho tant com vulguin, tal com van proposar des d’ERC ara fa uns dies, però nosaltres reclamem fets i no plecs de clàusules suposadament ètics, que a la pràctica ho posen en safata a les multinacionals, tal com pot passar amb el futur contracte de menjadors d’escoles bressol.

Rebutgem l’ètica que vostès han aparcat quan, per exemple, tractàvem en comissió informativa l’aprovació del plec de clàusules del servei d’atenció telefònica i telemàtica a la ciutadania, un servei bàsic que ningú (excepte la CUP) s’ha plantejat perquè està externalitzat i que reduirà el seu horari d’atenció a costa dels treballadors.

En resum, transferir la riquesa pública generada per tots i transferir-la als mercats financers i a la multinacionals que gestionen els serveis públics externalitzats és una política pressupostària que accentua les desigualtats.

Pensem que, si aquest fos un govern d’esquerres i no una repartidora en mans de PSC i CDC, tindria molt clares les seves prioritats socials i això implica, necessàriament, que les necessitats de les persones, del territori i del medi natural han de passar per davant dels interessos dels bancs i de les multinacionals.

Aquest pressupost no dóna resposta a la situació d’atur registrat del 20% i d’emergència social cronificada.

Amb 150 mil€ destinats al Pla d’Habitatge no en tenim ni per començar. Sembla, talment, com si aquest govern desconegués l’escenari de devastació que estan provocant les constants execucions hipotecàries. Els d desnonaments són el pa de cada dia en aquesta ciutat. No necessitem  polítiques de caritat, necessitem recursos i una voluntat política ferma perquè els 650 pisos buits en mans dels bancs i 2.250 en mans de particulars passin a ser de lloguer públic. 

Necessitem una resposta en forma de pressupostos socials i orientats a la reactivació econòmica i cultural de la ciutat.

Tal com ja els vàrem dir: la solució és política. Cal voluntat política per trencar amb el marc jurídic, polític, econòmic i fiscal que escanya a les administracions públiques catalanes i per això necessitem la independència.

La solució és política. Cal voluntat política per trencar amb les polítiques de submissió al deute i del dèficit zero (primer de tot les persones i les seves necessitats!). Per això necessitem governs d’esquerres valents i no lligats de peus i mans pels interessos bancaris i de les multinacionals.

El govern predica la transparència i ens diu que presenta uns pressupostos per ser gestionats des de l’ètica, però ometen deliberadament un aspecte bàsic per a nosaltres: la participació ciutadana. Hauria estat tan fàcil com començar a assignar una part del pressupost d’inversions perquè sigui la ciutadania la que digui en què s’han de gastar els diners.

Sense participació ciutadana nosaltres no podem avalar aquesta proposta de pressupost.

El pressupost de PSC i CDC no és neutre, perquè en les seves prioritats es reflecteix tant una ideologia neoliberal com un model de ciutat que no compartim: acceptació acrítica del deute i del Pla d’Ajust, continuïtat de les polítiques d’externalització dels serveis públics i participació ciutadana zero.

AL·LEGACIONS
El Govern ha respost en format de soliloqui a les al·legacions presentades pels grups de l’oposició.

Sí, Sí parcial i No. “Aneu dient, que nosaltres farem el que voldrem”.

Al·legacions = llista de desitjos frustrats, un poti-poti de temes inconnexos. Un compendi de programes i promeses  electorals entremesclades i amb un nivell d’inconcreció que fa fredat. 

Sí parcial al biligüisme de C’s.

Sí inconcret al pla de xoc que sol·liciten els grups de Volem i ICV.

Negativa a aturar el malbaratament de la Festa al Cel.

Acceptació de les planificacions i estudis estratègics demanades per ERC.

Emplaçaments i bones paraules.

No compartim i lamentem, el xec en blanc que alguns grups de l’oposició donaran al govern de PSC i CDC. “Què us han donat a canvi?”
I, passi el que passi, constatem l’enorme dificultat de capgirar la inèrcia i la rutina amb què treballen els tècnics municipals i el pes determinant de la Intervenció i del Secretari municipal.

La CUP va reclamar la supressió de l’endeutament de 7 M€ destinats a PUMSA.

Vam demanar la congelació del deute, fins que no es faci una auditoria ciutadana, i el repartiment en partides socials dels 18,3 M€ de les despeses financeres, prioritzant serveis d’acollida i atenció a nova ciutadania, la mediació social, el lleure infantil, atenció a la gent gran i dependent, centres oberts, els ajuts per a menjadors escolars, casals d’estiu,  transport escolar i rehabilitació d’habitatges, així com també l’augment de les partides de Cultura (que ara estan en un 4,1%, molt per sota de la mitjana de Catalunya).

Vam proposar destinar el romanent de 2,3 M€ de despeses financeres a realitzar un procés participatiu en el qual la ciutadania prioritzi quines inversions vol que es duguin a terme.

Vam exigir la supressió de la Festa al Cel perquè considerem que és una despesa socialment i ecològica insostenible. Perquè no ens empassem les xifres oficials i afirmem que és un error que la promoció de la ciutat es faci entorn del sector aeronàutic, que no té cap implantació ni cap infraestructura que ho justifiqui, i perquè és un esdeveniment que no respecta la cultura de la pau. Per això, vam proposar que les 520 mil € de la Festa al Cel es dediquin íntegrament al Servei d’Ocupació per incrementar les partides destinades a garantir la inserció laboral a joves desocupats i a persones majors de 45 anys en situació d’atur de llarga durada.

Vam sol·licitar la supressió de l’aportació destinada al Museu Bassat i dedicar aquests diners  a incrementar les partides dels convenis amb les entitats per a la promoció cultural.

Vam reclamar dedicar de forma íntegra els 6,4 M€ destinats a comprar actius de PUMSA per comprar habitatges, d’acord amb les previsions del tanteig i retracte, perquè l’Ajuntament es doti d’un veritable parc d’habitatges per destinar-los al lloguer públic.

Cap de les 6 propostes d’al·legacions presentades per la CUP ha estat admesa. I no ens estranya! Perquè en realitat apunten cap a un canvi de model de ciutat respecte al model actual de PSC i CDC.

“Nosaltres no som d’eixe món” i, per això, no ens resignem a les engrunes ni ens conformem amb bones paraules.

CONCLUSIONS
Qüestionem el deute. Per això reclamem una auditoria ciutadana del deute per aclarir quina part del que estem pagant als bancs és il·legítima. Si no es fa una auditoria ciutadana del deute, nosaltres no podem donar suport a aquests pressupostos.

Que no comptin amb la CUP, si no es planifica pressupostàriament la reversió de les externalitzacions de serveis municipals.

I, finalment, sense participació ciutadana nosaltres no podem avalar aquesta proposta de pressupost.

Qüestionem el deute. Per això reclamem una auditoria ciutadana del deute per aclarir quina part del que estem pagant als bancs és il·legítima. Si no es fa una auditoria ciutadana del deute, nosaltres no podem donar suport a aquests pressupostos.

Que no comptin amb la CUP, si no es planifica pressupostàriament la reversió de les externalitzacions de serveis municipals.

I, finalment, sense participació ciutadana nosaltres no podem avalar aquesta proposta de pressupost.