Joan Jubany,

membre de la CUP de Mataró.

Article arran la intervenció dels Mossos d'Esquadra per prohibir una protesta cívica davant el ministre espanyol Josep Piqué al Centre Cívic del barri de Cerdanyola.

El ministre Piqué té dues cares.
La cara de tolerant
és la que va ensenyar a Barcelona en una universitat on
ell i els seus guardaespatlles estaven en minoria. Amb la sala
d’actes
plena d’estudiants clamant contra la nova guerra imperialista,
al ministre li va tocar callar i aguantar el xàfec. Després
de fugir per la porta del darrere va intentar donar una lliçó
de democràcia tot dient que s’ha de deixar expressar-se
a tothom.

La cara feixista del ministre és la que va ensenyar
dissabte a Mataró, al centre cívic de Can Morros.
Amb policies de tots colors barrant l’entrada al centre cívic
el ministre no va voler sentir el clam contra la guerra.

Gent de bona fe vam pensar que ja que el ministre s’havia
tornat demòcrata a Barcelona també ens voldria escoltar
a Mataró. Armats amb una pancarta que diu "prou guerres
imperialistes" i saliva per explicar-li (el suposàvem
predisposat a escoltar) els motius pels quals estem contra aquest
nou robatori a mà armada dels Estats Units i els seus escolanets,
vam anar a l’acte públic que convocava el PP.

En intentar
entrar vam trobar uns individus amb gavardina, cara de pocs amics
i menys paraules que ens prohibien l’entrada
tot dient que "a última hora hem decidit fer un acte
privat". Ens deien que calia invitació i que nosaltres
no en portàvem, però jo no vaig veure ningú
que els hi ensenyés. Dec ser curt de vista. Alguns veïns
que ja eren dintre van ser expulsats. De seguida van començar
a arribar Mossos d’Esquadra que van substituir els personatges
de la gavardina. Els mossos anaven preguntant als nois del PP
si
podien deixar entrar a la gent. Una policia pública, que
paguem totes i tots els catalans, demanava permís als organitzadors
d’un acte privat per deixar entrar el públic en un
local públic. Curiós, si més no.

Amb l’arribada
del ministre de cop i volta ens vam trobar a la plaça
de la ciutat amb més pistoles per metre
quadrat: la dotzena de Mossos d’Esquadra uniformats, la parella
de mosses d’esquadra de paisà, la Brigada d’Informació
(policia secreta espanyola) en ple, Polcia Local d’uniforme
i de paisà, els guardaespatlles del ministre i els goril·les
del PP local (els de la gavardina). Malgrat tanta seguretat,
el
seguici ministerial es va confondre i es va dirigir a l’edifici
equivocat. Per corregir el rumb i arribar a la sala d’actes
van haver de travessar la pancarta i ho van fer a cops i empentes.
Les veïnes i veïns que s’havien afegit a la protesta
van al·lucinar.

A la sortida les bones maneres dels cossos
armats es van acabar. Els cops i les empentes els repartien gratuïtament
a tothom que s’intentava acostar al ministre. A mi em va
tocar gaudir del bon servei dels Mossos d’Esquadra. Em va
caure una pluja de mans a la cara, el coll i el front per tal
d’aplicar-me
la llei de la gravetat. Aquesta deu ser una nova llei constitucional.
Em vaig trobar amb l’esquena al terra i una bota al coll i
una altra a l’estómac. Allà a terra vaig pensar
que trepitjaven literralment la meva llibertat d’expressió,
però devien fer-ho per evitar que em trepitgés
algú
altre. En definitiva, que se’t pixen a la cara i després
diuen que plou.

Joan Jubany

Mataró, 19 de febrer del 2003