Una trentena de persones han assistit a l’acte públic “On anem amb l’Estatut?”, organitzat divendres 4 de novembre a la sala de Can Palauet de Mataró. La CUP, que el passat 11 de setembre ja va donar a conèixer el seu rebuig a la perpetuació de l’Estat espanyol de les autonomies, ha refermat el seu compromís de lluita pel reconeixement del dret d’Autodeterminació i ha organitzat un acte públic amb Quim Soler i Aleix Cardona, per tal d’oferir a la ciutadania nous elements i punts de vista, que són silenciats als grans mitjans de comunicació.

Quim Soler, membre del Secretariat Nacional de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), ha desglossat els articles de les propostes de reforma dels estatuts autonòmics de València i del principat de Catalunya i ha advertit que en relació a la llengua no anirem gaire lluny atès que “són estatutets” limitats per l’actual Constitució espanyola. Ha comentat que en l’estatut principatí hagués estat interessant desenvolupar en l’articulat la fórmula del català com a llengua comuna de relació i d’integració i que s’han comès badades com no considerar com a catalans i catalanes aquelles persones que, per exemple, viuen a Perpinyà. Segons Quim Soler aquest relaxament de l’exigència en l’àmbit de la llengua, ha servit per destapar la màscara als partits institucionals, amb la qual cosa es referma la necessitat, que hi hagi entitats, com la CAL, que apostin per enfortir el treball pel país des de la societat civil, desplegant una acció política de base i unitària.

Aleix Cardona, regidor independent d’ERC a Prats de Lluçanès ha iniciat la seva intervenció aclarint que hi havia dos possibles punts de partida: un, considerar que hi ha un sentiment nacional català compatible dins la nació espanyola, i l’altre, considerar que som un nació i que com a tal ha de prendre les seves decisions de forma sobirana.

Ha ressaltat l’ambivalència de les paraules de Jaume Renyer, membre del FOCDA i de la direcció d’ERC que abans del 30 de setembre plantejà la inclusió del Dret d’Autodeterminació i la seva invulnerabilitat com a dues condicions mínimes de caràcter polític per evitar que la reforma estatutària no esdevingui una mera reordenació administrativa de competències entre l’Estat i la Generalitat. Actualment, però, tota la classe política catalana, incloent ERC, s’ha agenollat a la idea d’encaixar els Països Catalans dins d’Espanya i d’arraconar qualsevol temptativa de fer política independentista.

Ara bé, això s’explica, segons Cardona, perquè ens trobem davant d’una gran operació d’Estat, destinada a ressituar l’Estat espanyol sorgit de la transició postfranquista en el nou escenari internacional. Aquesta operació d’Estat, tot indica que passarà per una nova estructuració “federalitzant” i per la instrumentalització del nacionalisme català com a element desactivador del projecte independentista del País Basc. Aquest darrer punt, és el que explicaria l’ambigüitat calculada amb què treballen els dirigents d’ERC, que ha renunciat públicament i explícita a fer una política independentista. De tot plegat ha subratllat que cal determinar quina és la nostra opció: la nova Espanya en la qual ens volen encaixar des del PSOE fins a la patronal CECOT o bé l’opció de la independència, que tot i ser difícil no és en cap cas inabastable.

L’acte ha comptat amb diverses intervencions del públic i, finalment, l’organització de l’acte s’ha clos amb la informació que una jove mataronina, militant independentista, ha estat imputada per “ultraje a la bandera de España” arran de la botifarrada contra la hispanitat que el passat 12 d’octubre va congregar 3.000 persones a la plaça de l’Ajuntament, i s’ha demanat que tothom s’impliqui en les mobilitzacions i actes de solidaritat que es programin.