L'Audiència Pública del PAM 2007 constata el fracàs del model de participació de l'Ajuntament


Dimarts 10 d’octubre al vespre, a la sala d’actes del Centre Cívic
de Pla d’en Boet, va tenir lloc l’escenificació de la participació
ciutadana en l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal i del Pressupost
Municipal de 2007. A l’Audiència Pública, presidida per l’Alcalde Barón, acompanyat de Pilar González Agápito, Jaume Graupera i Maria Rosa Cuscó,
hi havia ben pocs ciutadans i ciutadanes. De fet, gran part de
l’auditori estava compost per regidors i regidores, tècnics i
periodistes.





L’Associació de Veïns de Rocafonda va preguntar perquè
no es donava preferència als vianants a l’enllaç del barri  amb el
centre pel Camí del Fondo, aspecte que l’Alcalde considerà que ja
estava resolt.

 

L’Associació de Peramàs-Esmadies,
va reclamar més inversions a l’equipament de Les Esmandies dient que
d’ençà que els regidors no hi tenen despatxos sembla que se n’hagin
oblidat. L’Alcalde va atendre parcialment la demanda.

 

El col·lectiu Terra Verda, va criticar el creixement especulatiu de Cerdanyola i, igual que Antonio Ruiz, de l’Associació de Veïns de Cerdanyola,
van qüestionar el mecanisme de participació ciutadana vigent. Diverses
intervencions individuals també van destacar el fracàs dels consells de
participació. Algunes van incidir, genèricament, en el tema de
l’habitatge, fent referència a la resolució dels "amuntegaments" i
demanaren que es procurés resoldre el veritable problema que representa
l’existència de pisos buits.

 




Intervencions de la CUP



Per part de la CUP, hi van haver dues intervencions a càrrec d’en Joan Jubany i d’en Juli Cuéllar.
Es denuncià el caràcter restrictiu dels consells de participació i es
formularen observacions relatives a la llibertat d’expressió, promoció
de l’espai agrari, protecció de les cases de cós, defensa d’un
finançament just pels ajuntaments, tancament de la incineradora i
impuls de la política lingüística a favor del català.

 

Es
va demanar el manteniment de les cartelleres electorals per a ús de les
entitats al llarg de tot l’any; l’Alcalde es va comprometre a estudiar
la proposta.

 

Es va demanar que PUMSA invertís en
la  compra de sòl agrícola a les Cinc Sènies per garantir la
protecció i la continuïtat de l’activitat agrària; l’Alcalde va
desestimar la proposta. Paral·lelament, va admetre que no s’havia
inclòs cap menció als horts socials en el PAM la qual cosa caldria
corregir.

 

També, sense èxit, es va proposar que PUMSA
destinés una partida fixa a la compra de cases de cós per garantir-ne
la seva preservació. L’Alcalde va respondre que en aquesta les
prioritats estaven subjectes al Catàleg de Patrimoni.

 

Es
va demanar un estudi per planificar el tancament de la incineradora,
que contradiu els esforços destinats a la sensibilització ciutadana al
voltant del reciclatge i els principis marcats pel propi Ajuntament en
l’Agenda 21; l’Alcalde va defensar la incineració, dient que era el
millor mètode per eliminar residus i  que a més a més cal tenir en
compte els guanys que genera (producció d’energia elèctrica). En aquest
punt, Jaume Graupera (ICV) va mostrar el seu desacord personal, posant de relleu que la incineració de residus és una imposició del PSC a la resta de socis de govern municipal.

 

Respecte a les mesures a favor del català, es va preguntar si l’estudi
OferCat previst en el PAM, servirà per conèixer d’una vegada la
realitat de l’ús social del català a Mataró. Jaume Graupera va
respondre afirmativament i, alhora, també va assegurar que l’Ajuntament
vetllava adequadament pel compliment de la normativa lingüística als
centres d’ensenyament obligatori i que el Festival Cruïlla de Cultures,
si bé marginalment, ja té en compte la música en català. En aquest
apartat, la CUP va anunciar la presentació d’un plec de propostes
concretes d’actuació a favor de la llengua catalana per tal que el
Govern municipal  les estudiï i les pugui incorporar.

 

Finalment, en un darrer torn de paraula, es va emplaçar a la regidora
de Participació a què participés i expliqués què pensava fer davant
dels conflictes relacionats amb la participació ciutadana expressats
per bona part de les intervencions fetes a l’Audiència Pública. Cuscó,
desconcertada, va respondre dient que tot funciona bé i que, malgrat
tot, estava disposada a recollir qualsevol proposta i a entrevistar-se
amb qui calgués, a la qual cosa la CUP en va prendre bona nota.