Documents

Els atacs terroristes a Barcelona i Cambrils, reivindicats per l’autoanomenat Estat Islàmic, han pretès destruir, sense èxit, les bases de la convivència democràtica i la diversitat de la societat catalana.

La gravetat dels fets ocorreguts obliguen a preguntar-nos qui finança i qui propaga el fanatisme religiós que ha motivat els atemptats. En aquest sentit, tots els experts assenyalen que les monarquies del Golf Pèrsic, principalment Aràbia Saudita i Qatar, són el bressol de fanatisme religiós islàmic de caràcter totalitari. Aquestes monarquies són les que nodreixen ideològicament i materialment el gihadisme, tal com expliquen els informes de The Henry Jackson Society.

L’Aràbia Saudita és la principal finançadora de la difusió del wahhabisme, que és la base ideològica d’Estat Islàmic. Aràbia Saudita finança mesquites i escoles alcoràniques arreu del món, també entre les comunitats musulmanes europees, perquè  facin difusió del seu ideari religiós extremista. A més de finançar el gihadisme, Aràbia Saudita està darrere de la guerra fratricida del Iemen i, tal com denuncia Amnistia Internacional, el règim saudita margina i vulnera sistemàticament les llibertats de les dones, minories religioses (xiïtes), persones LGBTI, opositors, etc.

Des d’un punt vista ètic i democràtic, és urgent repensar les relacions diplomàtiques internacionals en aquest àmbit geopolític. Alhora, cal denunciar les entitats esportives del nostre país que es prestin a fer propaganda  d’aquests règims (tal com va succeir amb el FC Barcelona amb el vergonyós patrocini de Qatar Foundation).

I, per la seva significació política, considerem que cal reprovar públicament els estrets vincles existents entre la monarquia espanyola i la saudita, que són a l’origen de l’enorme fortuna acumulada per l’anterior rei d’Espanya, Joan Carles I, així com també la implicació del rei Felipe VI en els negocis de venda d’armes.

La venda d’armament al règim saudita no és cap novetat. Segons els informes del govern espanyol, entre el 2014 i el 2016 les vendes d’armes espanyoles a l’Aràbia Saudita ha pujat a 900 milions d’euros.

Precisament, seguint la tendència dels últims anys, el 14 de gener de 2017, el rei Felipe VI, va viatjar a Aràbia Saudita, encapçalant una representació d’empreses de l’IBEX 35, que va servir per tancar un acord de venda de cinc corbetes de guerra per un import de 2.000 milions d’euros a favor de Navantia, empresa militar de titularitat estatal.

Des del Grup Municipal de la CUP considerem necessari que relacions polítiques i econòmiques internacionals es fonamentin en criteris ètics, en la salvaguarda de la democràcia, els drets humans i la preservació de la pau. Per això, considerem inacceptable que l’Estat espanyol sigui un dels principals proveïdors d’armes de les monarquies del Golf Pèrsic. En aquest sentit proposem a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró els ACORDS següents:

  1. Reprovar el rei Felipe VI i el govern espanyol per haver col·laborat en la venda d’armes a les monarquies del Golf Pèrsic que, com en el cas d’Aràbia Saudita, estan estretament relacionades amb la vulneració dels drets humans, el finançament i la propagació ideològica del fanatisme religiós que dóna cobertura a organitzacions terroristes com Estat Islàmic.

 

  1. Traslladar aquest acord a la Casa Reial Espanyola, al Govern espanyol i al Govern de la Generalitat de Catalunya.

 

Juli Cuéllar Gisbert

Regidor portaveu del Grup Municipal de la CUP

 

Mataró, 23 d’agost de 2017

Irregularitats i clars indicis de corrupció política en l’actuació urbanística de Can Fàbregas

 

  • El desmuntatge i trasllat de la nau de Can Fàbregas i de Caralt va ser una decisió “delirant”, costejada amb diners públics per afavorir interessos privats.

 

  • La CUP exigim responsabilitats polítiques i econòmiques als càrrecs municipals dels tres partits que aleshores governaven la ciutat (PSC-ICV-ERC).

 

La sentència núm. 456/2017 ha resolt el contenciós administratiu interposat per l’Assemblea Pagesa, que anul·la la modificació puntual del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i del Pla General d’Ordenació Municipal en relació a l’illa de Can Fàbregas de Caralt, aprovada el 7 de març de 2013 pel Ple de l’Ajuntament de Mataró, com a mesura d’acord amb la CUP i amb la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt, i que preveia reconstruir la fàbrica a la vorera del davant (carrer Biada / Tetuan).

 

El jutge detalla que el planejament impugnat per l’Assemblea Pagesa incompleix, vulnera i eludeix la sentència núm. 838/2012, de 16 de novembre, que ja havia sentenciat la nul·litat de ple dret de les modificacions puntuals en l’àmbit de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt i que ja obligava a la devolució del conjunt al seu entorn original. Alhora, el jutge ho tipifica d’irracional i remarca que s’ha conculcat la legislació de patrimoni històric i artístic i del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, que donava el màxim nivell de protecció a l’edifici, circumstància que no es va respectar ja que el 30 de juny de 2009 el Ple municipal, amb el vot en contra de la CUP, va aprovar desmuntar, trossejar i traslladar-la a una finca agrícola de Valldeix, a 4 km del seu emplaçament.

 

El jutge recull gran part de l’argumentació que en el seu dia va fer servir la CUP en relació a la compatibilitat de la convivència de l’ús comercial (El Corte Inglés) amb el respecte al patrimoni arquitectònic (nau de Can Fàbregas i de Caralt) i, per això, qualifica l’operació de desmuntatge i trasllat de la nau com a una ”excentricitat inversemblant”, una decisió “delirant” i mancada de sentit comú.

 

Davant de l’abast d’aquesta nova sentència, des de l’assemblea de la CUP de Mataró fem les següents consideracions:

 

  • Des d’abans de 2007 la CUP va denunciar el planejament urbanístic de Can Fàbregas i de Caralt, i totes les nostres accions han estat orientades a desemmascarar les irregularitats d’un procés mancat de transparència i del qual encara no s’ha fet públic el cost real que ha representat per a la ciutat.
  • La CUP va acudir als jutjats com a resultat de la intransigència i la manca de diàleg del govern tripartit (PSC-ICV-ERC) presidit per l’alcalde Joan Baron.
  • Sempre hem centrat els nostra acció política en la defensa del patrimoni arquitectònic i en la denúncia de les irregularitats urbanístiques i, per bé que rebutgem la implantació d’una gran superfície comercial, El Corte Inglés, perquè no s’adiu amb el model de petit i mitjà comerç que defensem i per l’afectació que tindria en la mobilitat, cal recordar que, el 2013, vàrem transigir i arribar a un acord de ciutat per desencallar una situació de bloqueig.
  • En aquest sentit, la CUP ha complert amb la seva paraula i ha aplanat tots els recursos interposats.
  • En canvi, l’Ajuntament de Mataró ha incomplert els terminis fixats en l’acord de 2013, consistent a reconstruir el conjunt catalogat a la vorera del davant com a equipament públic municipal, on s’hi hauria d’instal·lar la Casa de la Cultura Popular.
  • El Corte Inglés no s’ha instal·lat a Mataró perquè l’Ajuntament no ha fet la feina ben feta. Per tant, les acusacions del govern municipal de David Bote són justificacions de mal pagador que únicament pretenen amagar les irregularitats de l’època del tripartit, destinades a afavorir uns interessos privats i no pas l’interès públic.
  • La CUP exigim transparència. Volem que es faci públic un detall de tots els costos associats a l’operació de Can Fàbregas i de Caralt: pisos i terrenys de compensació de les permútues, expropiacions, enderroc de la fàbrica catalogada, trasllat i dipòsit als terrenys agrícoles de Valldeix, enderroc de la nau del carrer Biada cantonada Tetuan, despeses judicials i dels serveis municipals involucrats.
  • La CUP exigim responsabilitats polítiques i econòmiques als càrrecs municipals dels tres partits que aleshores governaven la ciutat (PSC-ICV-ERC), ja que considerem que són els autèntics culpables de què no tinguem ni El Corte Inglés ni el patrimoni arquitectònic.

 

Atesa la claredat i la contundència de la nova sentència judicial i atès que l’Ajuntament de Mataró ha incomplert els seus compromisos, l’assemblea de la CUP es desvincula dels acords del Ple Municipal del 7 de març de 2013 i no donarà suport a cap recurs a l’esmentada sentència que pugui plantegi des del govern municipal.

 

CUP Mataró

Oficina de Comunicació

 

Mataró, 23 de juliol de 2017

 

 

 

- El govern municipal acceptar el prec presentat conjuntament per la CUP i VoleMataró per la retirada de tota la simbologia franquista present a la ciutat.

- Els veïns i les veïnes hauran de retirar totes les plaques i símbols franquistes abans d’un any, en cas contrari podran ser sancionats.

El 18 d’abril de 2017, en la Comissió Informativa de Gestió de l’Espai Públic, el govern municipal va donar compte del compliment del compromís de retirada de les plaques franquistes, afirmant que cap de les plaques detectades es troba en edificis de titularitat municipal i que per aquest motiu no es podia procedir a la seva retirada.

Davant l’intent del govern municipal de fugir d’estudi, els grups municipals de la CUP, VoleMataró i ERC vam manifestar la nostra indignació i vam exigir una determinació política inequívoca per acabar amb la xacra de la simbologia franquista present a molts edificis de la nostra ciutat.

En aquest sentit, la passivitat municipal encara resulta més injustificada, atès que la Llei 5/2017, del 28 de març, d’”acompanyament” dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2017, ha modificat l’article 190 de la Llei 18/2007 (Dret a l’habitatge) i que tipifica com a sanció lleu la no retirada de les plaques franquistes.

Per aquests motius, els grups de la CUP i VoleMataró vàrem presentar un prec conjunt al Ple Municipal del mes d’abril que, finalment, va ser atès i acceptat pel govern en el Ple Municipal del passat 1 de juny. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Mataró comunicarà a totes les comunitats de propietaris d’immobles de la ciutat on hi ha plaques franquistes l’obligació de retirar-les en el termini d’un any d’acord amb les modificacions de l’article 190 de la Llei 18/2007 (Dret a l’habitatge) i, tanmateix, s’oferirà a col·laborar amb les comunitats de propietaris que vulguin retirar les plaques franquistes.

Des de la CUP valorem positivament la decisió presa pel govern municipal, però advertim que no acceptarem cap més excusa i dilació en la retirada de la simbologia feixista present als carrers de Mataró.

CUP Mataró
Oficina de Comunicació

Mataró, 27 de juny de 2017 

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP DE SUPORT AL POBLE RIFENY

 

Atès que els principis de llibertat d’expressió i de reunió són un element fonamental en la protecció dels drets humans.

Atès que, des del 28 d’octubre de l’any passat, després que el venedor de peix Moshin Fikri morís a Al Hoceima, aixafat dins un camió d’escombraries en el transcurs d’una intervenció policial, van començar una sèrie de manifestacions d’indignació a tot el Rif.

Atès que aquestes manifestacions han anat creixent, consolidant-se i assumint com a pròpies un conjunt de reivindicacions.

Atès que aquestes reivindicacions són de caràcter pacífic, i estan centrades en la petició de valors democràtics, de drets humans i de reconeixement dels trets culturals i lingüístics del poble rifeny.

Atès que el govern marroquí ha reaccionat augmentant les dotacions militars i policials, ja històricament molt concentrades al Rif.

Atès que els drets de reunió i lliure circulació, així com la llibertat d’expressió, han estat els objectius prioritaris a contenir per part d’aquestes dotacions policials i militars.

Atès que els diversos comitès de suport al Moviment Popular Rifeny a Catalunya  demanen atenció sobre aquest assumpte a les institucions.

A petició dels diversos comitès de suport al Rif i de la pròpia comunitat rifenya de Mataró, el Grup Municipal de la CUP proposa a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró els següents

 

ACORDS:

Primer. L’Ajuntament de Mataró rebutja de forma incondicional qualsevol tipus de violència que s’exerceixi contra la llibertat d’expressió de la població del Rif.

Segon. L’Ajuntament de Mataró reclama la desmilitarització del Rif com a mesura per garantir l’exercici d’un diàleg normalitzat.

Tercer. L’Ajuntament de Mataró reclama al Regne del Marroc el reconeixement del Moviment Popular Rifeny com a interlocutor i agent polític.

Quart. L’Ajuntament de Mataró difondrà públicament aquesta declaració institucional i es compromet a elevar-la al Consell Comarcal del Maresme, al Govern de la Generalitat de Catalunya, a la Mesa del Parlament de Catalunya i a les entitats municipalistes de Catalunya.

 

Juli Cuéllar Gisbert

Regidor portaveu del Grup Municipal de la CUP

 

Mataró, 21 de maig de 2017

  • Exigim que s’identifiquin els responsables d’haver demorat durant anys la liquidació íntegra de les càrregues urbanístiques de Can Quirze.
  • L’Ajuntament no ha de pagar ni un cèntim per les males praxis dels governs municipals dels anys 2003 a 2011.
  • Cal donar màximes facilitats als propietaris de Can Quirze perquè puguin liquidar la derrama pendent.

PUMSA hauria de ser una eina pública per intervenir en el mercat immobiliari, per afavorir el reequilibri, la cohesió social, l’accés al dret a l’habitatge i el dret a la ciutat en un sentit ampli.

No obstant això, arrosseguem un llarg historial de despropòsits de l’època en què governava el PSC, en què PUMSA va ser un agent més de la bombolla especulativa. Ara que patim les conseqüències d’aquell model de gestió nefasta, resulta fàcil criticar PUMSA, però fa 10 anys des de la CUP estàvem sols dient que això no anava ni amb rodes, malauradament aleshores la majoria de partits polítics preferia mirar cap a un altra banda.

Arran de la reunió del Consell d’Administració de PUMSA del passat dijous 25 de maig i de les explicacions donades pel govern municipal a la Junta de Portaveus del 26 de maig, en relació a l’afer de les factures extraviades de Can Quirze, des de l’Assemblea de la CUP de Mataró volem fer les consideracions següents:

  • Per a la CUP és important recordar que la intervenció inicial de Can Quirze va representar l’ocupació d’un espai agrícola, un model de creixement urbanístic elitista i agressiu amb el territori, defensat pel PSC i els seus socis, i que mai hem compartit.
  • Considerem que és irregular i impresentable que PUMSA no liquidés immediatament les càrregues urbanístiques del sector de Can Quirze un cop es van recepcionar les obres el 2010.
  • Considerem que el Sr. Arcadi Vilert, i el seu successor, Sr. Ramon Bassas, membres del PSC, que van ser regidors d’Urbanisme i presidents de PUMSA són els responsables d’aquest desgavell. No podem perdre de vista que Arcadi Vilert, que és veí de can Quirze i ara un dels demandants, podria haver estat ell mateix qui va retardar les coses i probablement així ho hauria transmès Cèsar Fernàndez, aleshores gerent de PUMSA. Pensem que Arcadi Vilert va fer que PUMSA no fes els deures per no espantar als veïns amb els costos d’urbanització. Davant d’aquestes consideracions, exigim que s’identifiquin els responsables d’haver demorat durant anys la liquidació íntegra de les càrregues urbanístiques de Can Quirze.
  • Tot i que no compartim el model urbanístic i de ciutat de Núria Calpe, actual regidora d’Urbanisme i presidenta de PUMSA, pensem que ha continuat amb encert la tasca d’esclariment endegada el 2014 pel govern de l’alcalde Joan Mora. No és pas ella qui ha de disculpar-se, sinó els responsables de PUMSA entre 2003 i 2011 que van deixar una bomba de rellotgeria amagada als calaixos de l’empresa municipal.
  • L’enuig del PSC i la picabaralla amb els seus socis de CIU, demostren que el govern municipal de Mataró és un govern de capelletes, on els interessos partidistes passen per davant del bé comú.
  • Exigim que l’Ajuntament no pagui ni un cèntim dels costos d’urbanització de Can Quirze: la mala gestió de PUMSA, en no fer pagar els costos d’urbanització als veïns durant els anys anteriors, no eximeix que aquests hagin d’acabar pagant. Tot i així, demanem al govern municipal que doni totes les facilitats als propietaris de Can Quirze perquè puguin liquidar la derrama pendent.

Assemblea de la CUP

Mataró, 30 de maig de 2017

Pàgines