Documents

El Tribunal Suprem va ratificar la condemna de tres anys i sis mesos de presó pel cantant de rap mallorquí Josep Miquel Arena Beltrán, conegut com a Valtonyc, per "enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes", "calúmnies i injúries greus a la Corona" i "amenaces" contra el president d'Actúa Baleares, Jorge Campos. La sentència arriba poques setmanes després que un altre raper, el lleidatà Pablo Hasel, fos jutjat a l'Audiència Nacional acusat d'enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i a les institucions de l'Estat per comentaris fets a twitter. Per a Hasel demanen dos anys i nou mesos de presó i una multa de 40.500 euros, que en cas d'impagament elevaria la condemna a cinc anys.

En paral·lel a la sentència a Valtonyc, van tenir lloc dos fets especialment greus: el segrest cautelar del llibre Fariña, del periodista Nacho Carretero, que aprofundeix en la història del narcotràfic a Galiza; i la retirada a ARCOMadrid de l'obra titulada Presos Políticos en la España Contemporánea , en què apareixen, pixelades, imatges d'Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart o els joves d'Altsasu.

El 2017 pot ser recordat com l'any dels delictes d'opinió. El conegut cantant de Def con Dos Cesar Strawberry va ser condemnat a un any i mig de presó per un delicte d’enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes per comentaris publicats a Twitter. La tuitaire Cassandra Vera va ser condemnada per l'Audiència Nacional a un any de presó i set d'inhabilitació absoluta per piulades sobre el feixista Carrero Blanco (una sentència que finalment del Tribunal Suprem va anul· lar). El col· lectiu de rap La Insurgencia també va passar per l'Audiència Nacional i van ser condemnats a un any i un dia de presó per enaltiment del terrorisme.

2017 ens deixa dades significatives i alarmants: només en una setmana del mes de març van tenir lloc set judicis per enaltir el terrorisme a les xarxes. El novembre, Alfredo Ramírez es convertia en la primera persona que entrava a presó per opinar a les xarxes socials.

La persecució de la llibertat d’expressió a Espanya s’ha mogut en uns estàndards preocupants des de fa ja temps, però està arribant a cotes inaudites a partir de l’any 2015 quan el Govern del PP va aprovar la Llei de Seguretat Ciutadana i va endurir el Codi Penal. Aquesta reforma ha permès d’una banda, l’ús expansiu de la legislació antiterrorista per perseguir part de la dissidència política. Així ho denuncien organitzacions com Amnistia Internacional a l’Informe “UE: Las orwellianas leyes antiterroristas privan de derechos bajo el pretexto de defenderlos”, publicat el gener de 2017. L’Informe revela que a l’Estat espanyol les reformes del Codi Penal de 2015 sobre l’enaltiment del terrorisme han ofegat ja opinions i comentaris legítims constituint “una limitació absolutament desproporcionada de la llibertat d’expressió”. I és que l’ús de tipus delictius relacionats amb el terrorisme només és acceptable quan l’expressió corresponent pugui ser efectivament vinculada a una voluntat i efecte de donar lloc o provocar accions terroristes.

Les expressions genèriques de desitjos o altres formes de provocació en aquest terreny, per molt ofensives que siguin per alguns sectors de la població, no poden ser perseguides a través d’aquest tipus penal sense incórrer en el risc de crear un ambient de censura i intimidació entre aquells que volen expressar opinions extremes, provocadores o xocants. En el mateix sentit s’ha manifestat el Relator especial de les Nacions Unides per a la llibertat d’expressió, que ha alertat que amb aquesta reforma del Codi Penal es podrien penalitzar comportaments que fins aleshores no constituïen delictes de terrorisme.

El dret a la llibertat d’expressió no consisteix només en tolerar allò innocu, autoritzat o que pugui deixar indiferent al poder. El que es protegeix en democràcia “és precisament quan es presenten idees que ofenen, xoquen, o pertorben l’ordre establert quan la llibertat d’expressió és més preciosa” . Així ho recull el Tribunal Europeu de Drets Humans que va condemnar l’Estat Espanyol en el denominat “Cas Otegi” amb sentència del 15 de març de 2011.

D’acord amb aquestes consideracions, la privació de llibertat, o fins i tot, l’ús del dret penal per perseguir meres expressions o idees (llibres, cançons, tuits, etc) constitueix de per si una mesura desproporcionada i rebutjada per part d’organismes rellevants de Nacions Unides, el Consell d’Europa i el propi Tribunal Europeu de Drets Humans. L’art, expressat en qualsevol de les seves formes -literatura, pintura, teatre, cinema o com fa Valtonyc, amb la música-, no pot ser limitat per la seva ideologia i ha de poder expressar-se amb un marge de llibertat ampli. Cada condemna a un artista per les seves expressions és un atac a la llibertat d’expressió del conjunt de la ciutadania i al pluralisme polític que és un valor fonamental i pressupòsit d’una societat democràtica.

Per aquests motius, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró adopta els acords següents:

1. Manifestar la preocupació per la deriva autoritària de l’Estat espanyol expressada en la modificació del Codi Penal de 2015 que habilita l’extensió del delicte d’enaltiment del terrorisme i d’injúries al Rei en casos com el de Josep Miquel Arenas, més conegut com Valtonyc.

2. Mostrar el suport al cantant de rap mallorquí Valtonyc, condemnat a tres anys i mig de presó, cal recordar-ho, per meres expressions o idees.

3. Instar el Govern de l’Estat i als grups polítics representats al Congrés dels Diputats i al Senat a impulsar els canvis legislatius necessaris per la derogació de la Llei de Seguretat Ciutadana i a la reforma del Codi Penal per garantir el ple exercici de la llibertat d’expressió, especialment en les expressions artístiques.

4. Mostrar el suport a aquelles iniciatives ciutadanes d’artistes, músics, i veïns i veïnes en general que s’organitzen al voltant de la defensa de la llibertat d’expressió en Plataformes com “No Callarem”.

5. Traslladar aquests acords a Josep Miquel Arenas, conegut com Valtonyc, a les meses del Congrés dels Diputats i del Senat, així com també al Govern de l’Estat espanyol.

 

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP EN SUPORT ALS  MESTRES INVESTIGATS PER LA FISCALIA PER DELICTES D’ODI

 

El passat mes de novembre el Departament d’Ensenyament va donar per tancat el cas de Sant Andreu de la Barca, ara però, una fiscalia totalment polititzada ha decidit reobrir-lo i investigar 9 professors.

 

Ara, el Ministeri d’Educació ha requerit al Departament d’Ensenyament que actuï contra mestres i directors de 24 escoles i instituts de Catalunya contra els quals hi ha denúncies de diversos pares que creuen que s’ha manipulat els seus fills. Justament,  un  dels centres afectats és el Miquel Biada de Mataró, en el qual hi ha deu pares que denuncien un suposat ús polític del centre escolar.

 

El Ministeri d’Educació ha manat al Departament d’Ensenyament que exigeixi responsabilitats als mestres i directors d’aquests centres, una xifra que pot incrementar-se ja que hi ha 45 centres que estan sent investigats.

 

Davant d’aquesta situació, la plataforma unitària Somescola, que aplega més de 50 entitats del món educatiu, social i cultural de Catalunya, ha denunciat que es tracta d’atacs “infundats” contra docents per la via penal, com és el cas dels 9 mestres de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca denunciats per un presumpte delicte d’odi. A més, considera que aquests atacs formen part d’una campanya política en contra del model d’escola catalana, democràtica i cohesionadora. Somescola ha remarcat que tots aquests docents estan complint amb la seva funció educativa i ha lamentat que aquells qui ataquen i impulsen denúncies anònimes contra els professionals de l’educació “minen irresponsablement els fonaments de la democràcia i apunten a les pràctiques de règims autoritaris que decideixen de què es pot parlar en públic i de què no”.

 

Volem donar un missatge de suport absolut a la llibertat de càtedra i expressió dels nostres docents i a la seva deontologia professional. L’autocensura i l’exculpació atempten contra la dignitat i la qualitat democràtica als centres educatius.

 

D’acord amb les dimensions personal, interpersonal i social i les seves 8 competències clau en l’àmbit de l’Educació en valors en el seu desplegament curricular, cal preguntar-se:

 

  • Com podem no parlar de política a les aules?
  • Com es pot obviar el que passa al nostre voltant?
  • Com es pot desenvolupar l’esperit crític sense criticar?
  • Com es pot valorar el món que ens envolta sense valorar-lo?

Els docents han de respondre els neguits dels infants i l’escola ha d’estar oberta a aquests debats. S’ha de poder expressar amb llibertat que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van fer un ús i abús desproporcionat de la violència cap a uns ciutadans i ciutadanes que, pacíficament, volien exercir el dret a l'autodeterminació, principi fonamental dels drets humans. Un dret que és individual i col·lectiu i que l’Assemblea General de l’ONU va reconèixer el 1950 com a dret fonamental de les persones. No pot ser delicte explicar la veritat.

 

Les acusacions d’adoctrinament són una campanya execrable de linxament ultradretà i feixista contra els docents.

 

Cal denunciar la persecució política que vol fer que esborrem el dia 1 d’octubre del mapa, de la història i de la memòria col·lectiva, com si mai res hagués passat. De la por és d’on neix l’autocensura que avui impera als centres educatius de Catalunya i contra això cal avantposar els principis de la democràcia i de la llibertat de pensament.

 

Igualment, cal rebutjar l’actitud d’Albert Rivera i del periodista Javier Negre per haver assenyalat els nou docents de l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) investigats per la fiscalia. Rivera va assenyalar els docents amb la clara voluntat de tensionar la societat catalana i la informació que Negre va publicar  a 'El Mundo', un article amb la biografia dels professors investigats, va alimentar l’odi feixista.

 

Per tots aquests motius, la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró adopta els acords següents:

 

  1. L’Ajuntament de Mataró manifesta la seva preocupació per la deriva autoritària de l’Estat espanyol expressada en forma de repressió contra el cos de mestres i professors de la Generalitat de Catalunya.
  2. L’Ajuntament de Mataró es compromet a defensar públicament la llibertat d'expressió com un dels pilars centrals de l’educació.
  3. L'Ajuntament de Mataró dóna suport i se solidaritza públicament amb els 9 professors investigats per la Fiscalia de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca i amb els docents dels altres centres que també estan sent investigats per aquests motius.
  4. Instar al Govern espanyol i a les Corts espanyoles a impulsar els canvis legislatius necessaris per a la derogació de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana, per tal de garantir el ple exercici de la llibertat d’expressió.
  5. Traslladar aquests acords al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Govern espanyol, a la plataforma Somescola i, en especial, als claustres de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca i del Miquel Biada de Mataró.

 

 

Juli Cuéllar Gisbert

Regidor portaveu del Grup Municipal de la CUP

 

Mataró, 6 de maig de 2018

La CUP no participarà en la signatura pública del Codi de conducta i bon govern de l’Ajuntament de Mataró i hi votarà en contra en el Ple de 12 d’abril i, de la mateixa manera, s’oposarà a l’aprovació del Reglament de d’ús i accés als mitjans de comunicació municipals.

La CUP ha decidit no normalitzar la repressió que exerceix l’Estat espanyol contra el poble català. Per tant, no donarem suport a cap iniciativa conjunta amb els partits que a nivell local justifiquen l’estat d’excepció resultant de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i que emparen la criminalització de les idees i l’empresonament dels representants polítics, de les persones i col·lectius que defensem la República.

No és una qüestió personal, sinó un conflicte polític que té a veure amb la vulneració de drets fonamentals. Ara mateix, les representants de la CUP, igual que una part important de la ciutadania d’aquest país, no tenim garantits els nostres drets democràtics. En aquestes circumstàncies ens neguem a anar de bracet dels partits abans esmentats perquè no ens respecten i no ens tracten com a iguals.

Ara mateix ens preguntem quin sentit pot tenir reglamentar la relació dels grups polítics amb els mitjans de comunicació municipals quan hi ha grups que s’entesten en censurar i criminalitzar sistemàticament les nostres opinions?

I pel que fa al Codi de conducta i bon govern, pensem que tot i representar un avenç en la concreció de les obligacions derivades de la Llei de Transparència, en l’actual context social i polític, marcat per la repressió i les mesures d’excepció imposades per l’Estat espanyol, no podem ni volem validar aquest document, perquè justament PSC, C’s i PP incompleixen bona part dels valors ètics que s’hi proposen.

Finalment,  pensem que apel·lar a la responsabilitat és un acte d’hipocresia: de quina credibilitat i de quina responsabilitat ens parlen quan el govern municipal  o l’alcalde incompleixen de forma deliberada els acords del Ple municipal que no li plauen

Ara més que mai, fem pinya per la llibertat presos polítics i en defensa dels drets fonamentals.

 

Visca el poble i visca la República!

Avui, després d’una forta campanya d’intoxicació mediàtica, l’aparell polític i judicial de l’Estat espanyol ha començat a detenir persones que en les últimes setmanes han participat han participat en les mobilitzacions antirepressives i a favor de la República impulsades pel CDR.

Des de l’assemblea de la CUP de Mataró expressem la nostra solidaritat amb totes les persones represaliades en exercici de drets democràtics fonamentals com són el dret de manifestació, reunió i expressió.

No és normal que hi hagi presos polítics. No és normal que hi hagi polítics exiliats. No és normal la violència de la policia contra el poble pacífic. No és normal la criminalització arbitrària de les idees i de les mobilitzacions ciutadanes a favor de la llibertat dels presos i de la República. No és normal que els jutges segrestin la voluntat popular i les institucions.

Davant la deriva feixista de l’Estat espanyol i la situació d’opressió que vivim, fem una crida a la mobilització solidària de la ciutadania. En aquest  sentit,  donem suport a la concentració convocada pel CDR avui dimarts 10 d’abril a les 20h a davant de l’Ajuntament de Mataró. Alhora, anunciem que el grup municipal de la CUP no donarà suport a cap iniciativa conjunta amb els partits que emparen la repressió i el 155.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE LA CUP I CiU, AMB EL SUPORT D’ERC, VOLEMATARÓ I ICV-EUiA, PER UNA JUSTÍCIA EN CATALÀ

 

Pels volts del 1983, semblava que l’Estat espanyol sortia de l’època fosca en què havia sucumbit durant més de quaranta anys. Així, tal com esmenta el Dr. Nieva-Fenoll, semblava que ”quelcom estava canviant en l’àmbit de dret al nostre país (Nieva-Fenoll, 2011)”, en aquells temps de manca de drets, es va interpretar la Constitució espanyola, entre d’altres els articles 143.1,149.1.6, de manera més garantista i oberta del que s’està fent a dia d’avui, indubtablement.

 

Sembla que haguem oblidat que a l’hora d’analitzar la problemàtica, no podem deixar de banda tant el dret autonòmic com el supranacional, ni evidentment, el nostre malmès Estatut d’Autonomia que en relació a la llengua a l’Administració de justícia preveu una sèrie de drets per al ciutadà davant del poder (art. 33), igual que ho fa amb el perfil lingüístic del personal que el serveix (art. 102).

 

La normativa esmentada sobre la que es sustenten els drets lingüístics que avui reclamem, entre moltes d’altres, és la següent:

 

  • Proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i, més especialment, d’ençà de la promulgació, el 1996 de la Declaració Universal dels drets lingüístics, els drets dels parlants i de les comunitats lingüístiques estan emparats per la legislació internacional.
  • Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics(1966/1976)
  • Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, Estatut d’Autonomia de Catalunya, article 6 i 32 i següents.
  • Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
  • Constitució espanyola, 1978, articles 2, 3 i relacionats.
  • Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, article 231 i relacionats.
  • Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que va aprovar el Consell d’Europa el 5 de novembre de 1992 i va entrar en vigor a Espanya l’1 d’agost de 2001, article 9 i 10.
  • Declaració Universal dels drets lingüístics
  • Carta de drets dels ciutadans davant la Justícia, aprovada pel Ple del Congrés de Diputats el 16 d’abril de 2002.

 

Igualment, en aplicació de la normativa anterior i de la llarga, innovadora i pròspera  tradició jurídica Catalana (Nieva-Fenoll, 2011), el Parlament de Catalunya ha anat  desenvolupant les seves institucions jurídiques, si bé moltes  vegades ho ha fet amb gran dificultat per l’actitud de l’executiu estatal i a última hora perquè TC que els esmenava la plana.

 

El 16 d’abril de 1991, dins del programa de desenvolupament de la Normalització lingüística de la Generalitat, s’elaborà un  protocol de cooperació amb el Consell General del Poder Judicial; malgrat això, i passats més de vint anys de l’esmentat protocol, ens trobem que en la realitat actual de l’àmbit Judicial, la llengua catalana és residual i precària i és on, indubtablement, es visualitzen les vulneracions lingüístiques més greus.

 

Tots els estudis realitzats apunten a una sèrie de problemàtiques polièdriques que són l’origen i/o les causants de la precària situació, a saber:

 

  1. La regulació de la matèria és de caire concurrent, cosa que provoca distorsions en la posada en marxa de qualsevol iniciativa.
  2. Els jutges, lletrats de l’Estat, fiscals, funcionaris i operadors jurídics no compleixen la normativa lingüística. El 79% dels jutges, secretaris i fiscals que exerceixen la seva funció pública a Catalunya són de procedència forana, cosa que motiva que només un 62% manifesti ser capaç d’entendre el català, un 8% el sàpiga escriure correctament i un 28% en domini la parla adient” (Vidal, 1999).
  3. La Llei 34/2006, de 30 d’octubre, sobre l’accés a les professions d’advocat i de procurador dels tribunals, va establir el conegut “examen d’accés“, aquest inicialment s’havia de fer a la capital de l’estat i només en castellà; cosa que feia que tots els cursos, postgraus i preparadors es dugessin a terme en castellà i, per tant, que la formació pràctica d’advocat es desenvolupés només en aquesta llengua.

 

La Generalitat i l’Associació de Juristes per la Llengua van emprendre una lluita pel reconeixement dels drets lingüístics que culminà el 29 d’octubre de 2016 en què, per  primera vegada, i el 25 de febrer de 2017 per segona, la prova d’accés és pogués fer en català i en la resta de llengües oficials en algun territori de l’estat espanyol (amb l’excepció de l’occità aranès).

 

  1. El 6 de febrer de 2017, es va desestimar a la Comissió de Justícia del Senat una petició d’Units Podem, instant a prendre mesures per protegir i garantir els drets lingüístics a la justícia i que el català fos un requisit per a la destinació dels jutges que exercissin als territoris de parla catalana.
  1. Hi ha una clara disglòssia en seu d’enjudiciament o de judici oral, la tendència natural de l’advocacia, malgrat haver-se arriscat a fer els escrits en català, sabent que Jutge, Fiscal o Secretària no coneix l’idioma, és que un cop en seu de judici, la llengua vehicular utilitzada en la pràctica de la prova sigui generalment el castellà, per evitar així possibles perjudicis o retards als seus clients.
  2. La incipient reducció de classes en català a les universitats de Dret, tant en els graus com en els postgraus o doctorats. Així, el dia 1 de desembre 2016 la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana va celebrar, amb la inestimable col·laboració del Col·legi d’Advocats de Sabadell, la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, sota el títol “El català, de l’aula a la toga” i buscava reflexionar sobre la presència de la llengua catalana en l’ensenyament del Dret a les nostres universitats, i com influencia la manca d’utilització de la llengua catalana a la universitat en el posterior exercici professional.
  3. Resulta molt difícil trobar bibliografia en català, igual que resulta molt complex trobar jurisprudència.
  4. Però no podem caure en la delegació de responsabilitats, hi ha una part molt important de manca de demanda de català en certs llocs, deguda principalment al desconeixement del dret al català en la justícia. Per aquest motiu, la direcció general de Política Lingüística té en marxa una campanya titulada “En català, també és de llei”, recordant al ciutadà que els documents judicials en català “són vàlids”, que “els documents públics es poden demanar” en aquest idioma, que es pot “declarar en català” o que el client pot demanar a l’advocat “que tramiti tot el procediment” en català.

 

Sembla evident que ens amoïna la vulneració del règim d’oficialitat de les llengües, específicament la marginació o exclusió del català en les activitats internes i externes de l’àmbit jurídic. Relegar el català al procediment és contrari a l’article 9 de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, de 5 de novembre de 1992 (Ratificat 2001), obligant a totes les institucions de l’Estat (Nieva-Fenoll, 2011). Hem de poder garantir plenament als ciutadans el dret de fer-ne ús sense cap limitació de grau dels organismes administratius i judicials, tant els territorials a Catalunya com els generals de l’Administració general de l’estat (Cruanyes i Tor, s. f.)

 

Per aquest motiu els Grups Municipals de CiU i la CUP i amb el suport d’ERC, VoleMataró, ICV-EUiA i de l’Agrupació d’advocats en defensa dels Drets Humans del partit judicial de Mataró, proposem a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró que es faci una crida genèrica a totes les institucions del país perquè treballin perquè la cooficialitat del català, que és acceptada per totes les formacions polítiques del ple, sigui efectiva en l’àmbit de la Justícia, on per tot el que hem exposat és actualment inexistent, malgrat que han transcorregut més de 40 anys des de l’Estatut del 1979.

 

En aquest sentit demanem que, com a mesures concretes, s’acordi el següent:

 

  1. Instar al Parlament de Catalunya a continuar el procés legislatiu de renovació de les institucions pròpies del dret civil català, facilitant alhora recursos i/o eines per facilitar-ne l’estudi i la seva utilització.
  2. Instar al Parlament de Catalunya a què, des del departament competent de la Generalitat, els juristes puguin disposar de formularis i bases de dades en obert i que estiguin actualitzades, tant de jurisprudència nacional com supranacional i internacional.
  3. Instar al Parlament de Catalunya a què, pels mitjans que cregui més adients, potenciï l’ús del català a les universitats i als col·legis professionals, d’acord amb la doctrina TC 56/990 de 29 de març i 46/91, del 28 de febrer, relativa a la implementació amb criteris progressiu i gradual del coneixement i ús dels idiomes cooficials de les CA, com a requisit de capacitat per accedir a places de l’àmbit judicial en el respectiu territori, d’acord amb la realitat sociolingüística del país.
  4. Instar al Parlament de Catalunya a renegociar o establir nous protocols amb el Consejo General del Poder Judicial pel desenvolupament dels criteris de promoció i mèrit del domini cultural bilingüe, inaplicats actualment.
  5. Instar al Parlament de Catalunya a la implementació ràpida de la Nova oficina judicial, amb criteris d’innovació informàtica i en la que les oficines judicials d’arreu de Catalunya, puguin disposar de programes àgils i innovadors de processament de textos en català.
  6. Instar al Parlament de Catalunya perquè renovi el programa de beques del Centre d’Estudis i Formació Especialitzada del Departament de Justícia adreçat als universitaris llicenciats en dret per a l’accés al funcionariat públic de Justícia.
  7. Reclamar a les facultats universitàries de Dret ubicades a Catalunya que garanteixin que les classes es pugin fer en català̀ i que facilitin els recursos (manuals, llenguatge jurídic i terminologia) per formar en el domini de la llengua catalana els futurs professionals
  8. Instar al Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, i els homònims de notaris, de procuradors de tribunals, així com els registradors de la propietat, graduats socials, agents de la propietat immobiliària i gestors administratius, perquè ajudin a dinamitzar l’ús del català.
  9. Reclamar la implicació dels professionals de la ciutat de Mataró (advocats, procuradors, notaris, registradors, graduats socials, agents de la propietat immobiliària i gestors administratius), perquè vetllin perquè, per accedir a la professió, també dominin la llengua catalana, amb especial atenció a l’advocacia i la procura que exerceixen el torn d’ofici.

Per tal de poder fer efectiu el que hem indicat, convé instar alhora el Govern espanyol, el Consejo General del Poder Judicial i les administracions públiques amb competències en el món jurídic, així com també els operadors jurídics (notaris, registradors, col·legis d’advocats, de procuradors, de graduats socials, d’agents de la propietat immobiliària i de gestors administratius) perquè:

 

  • Garanteixin els drets lingüístics dels usuaris i professionals, posant els recursos humans i pressupostaris i les eines necessàries per revertir l’actual situació de discriminació del català dins l’àmbit de la Justícia.
  • Compleixin amb les recomanacions fetes per part del Consell d’Europa per tal d’aplicar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, i que s’exigeixi el requisit lingüístic per als jutges, lletrats de l’Estat i fiscals que exerceixin als territoris de domini lingüístic català.
  • Les  traduccions al català del Boletín Oficial del Estado estiguin actualitzades.

Igualment, proposem traslladar aquests acords al Govern espanyol, al Consejo General del Poder Judicial, al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, al Deganat dels Jutjats de Mataró,  així com als col·legis i agrupacions professionals de la ciutat de Mataró (advocats, procuradors, notaris, registradors, graduats socials, agents de la propietat immobiliària i gestors administratius).

 

No obstant això, la Junta de Portaveus decidirà.

 

 

 

 

 

 

Joaquim Fernàndez i Oller    Juli Cuéllar i Gisbert

Portaveu del Grup Municipal de CiU    Portaveu del Grup Municipal de la CUP

 

9 de març de 2018

Pàgines