DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTA EL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP, AMB EL SUPORT D’ICV-EUiA, PER UN MARC REGULATIU INTEGRAL DE L’ESPAI DEL MIGDIA ALS CENTRES EDUCATIUS DE TITULARITAT PÚBLICA

L'espai del migdia als centres educatius representa un terç de la jornada diària. Un temps prou ampli i amb grans potencialitats pedagògiques que l'àmbit educatiu encara no ha abordat integralment. Actualment la qualitat educativa de l'espai del migdia depèn de les dinàmiques i iniciativa de cada centre. En alguns s'intenta integrar aquest espai en el projecte educatiu, tot i a pesar que no hi hagi presència física de l'equip de mestres, però en què s'acorden unes línies educatives d'actuació amb l'AMPA/AFA i el monitoratge contractat. En altres centres, la diferència entre l'espai lectiu i el del migdia és més evident.

Fins el dia d'avui el Departament d'Ensenyament encara no ha encarat aquesta manca d'atenció pedagògica al, desafortunadament anomenat, servei de menjador.

Un terç de la jornada educativa que precisa urgentment ser tractat com a temps educatiu, sota la tutela del Consell Escolar del centre. Un espai de migdia d'accés universal i, per tant, també gratuït, però no obligatori. Una aposta clara per facilitar el dret a l'educació pública sense copagaments, on l’alimentació a càrrec de l’administració sigui veritablement de qualitat i garantint l’atenció educativa.

Així doncs, un temps de migdia on es podrien treballar tres aspectes prou transcendents: l'alimentació , els valors humans i la democràcia.

L'alimentació saludable lligada a factors de sostenibilitat que impliqui utilitzar productes de proximitat i de temporada, que a l'hora doni feina als productors i a les productores properes al centre educatiu i que clarament demostrin tècniques vinculades a l'ecologia. Una alimentació saludable basada en una dieta mediterrània que reforci l'educació d'hàbits de salut que ajudin a prevenir i reduir la incidència de malalties com l'obesitat, la diabetis o les afectacions cardiovasculars, etc.

Els valors humans lligats a un treball pedagògic que promogui la inclusió de qualsevolalumna i alumne, inclosos aquells amb necessitats educatives especials que puguin precisar personal de suport educatiu, a la diversitat i interculturalitat alimentària i social, a la tolerància i el respecte vers els altres i, en definitiva, tots aquells valors que facilitin la construcció d’una societat millor.

I la democràcia , començant pel funcionament democràtic del CEC, òrgan on la comunitat educativa ha de ser representada de forma equilibrada, qui ha de decidir, d’entre moltes altres qüestions, de quina manera es gestiona el temps de migdia al seu centre educatiu.

La proposta del nou Decret de menjadors que està elaborant el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i que ha fet arribar a la comunitat educativa en forma d'esborrany, no només no inclou de manera integral l'espai de migdia, sinó que simplement es limita a regular el sistema d’externalització dels menjadors a través de concursos públics, deixant fora la capacitat del centre de decidir autònomament, si vol que siguin les famílies del centre les que gestionin part del temps del migdia (com fins ara fan a molts centres educatius, com a entitat privada sense ànim de lucre que utilitza un equipament públic).

Per tot això, d’acord amb les consideracions de SOS Menjadors Escolars Públics, proposem a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró l’adopció dels acords següents:

1. Instar al Departament d'Ensenyament a aturar els treballs d'elaboració i aprovació del Decret de menjadors en els termes que recull l'actual esborrany, per obrir un nou cicle de debat sincer amb la comunitat educativa, amb l'objectiu de crear consensuadament un nou marc regulatiu integral de l'espai del migdia.
2. Instar al Departament d'Ensenyament a trobar la fórmula legal o acord polític amb tots els Consells Comarcals per fer possible que les AMPA/AFA que ho desitgin i tinguin el  suport del seu Consell Escolar de Centre, puguin continuar fent una gestió directa del menjador escolar fins que s'aprovi un nou marc regulatiu de consens amb la comunitat educativa.
3. Traslladar els acords d’aquest Ple al Departament d'Ensenyament, al Consell Comarcal del Maresme, a tots els centres educatius de titularitat pública del municipi a través del representant de l'ajuntament en els respectius Consells Escolars de Centre i a la Coordinadora SOS Menjadors Escolars Públics.

Juli Cuéllar Gisbert

Regidor portaveu del Grup Municipal de la CUP

Mataró, 22 d’octubre de 2018

CAL DESBORDAR LES INSTITUCIONS, TAL COM VA FER EL PRESIDENT COMPANYS

La trajectòria de Lluís Companys és polièdrica i sovint es presta a moltes lectures i interpretacions interessades, entre les quals la que més m’enerva és la que fan des del rengles de la progressia sucursalista, presentant-lo de manera simplista com a un mer “federalista d’esquerres”. 

Però, malgrat tots els intents d’apropiació, allò rellevant i que la història de les classes dominants encara no ha pogut pair és el tarannà revolucionari de Lluís Companys, que en diverses ocasions va optar per desbordar la legalitat institucional per assolir els objectius polítics que defensava. I, per damunt de tot, encara no han paït que el juliol de 1936 Lluís Companys, que era un president elegit democràticament, es posés al costat de la classe treballadora per organitzar l’autodefensa popular davant del feixisme i la transformació socialista del país, suplint el buit deixat per les institucions republicanes i governant Catalunya com si ja fos un estat independent.

Tal com destaca l’historiador Agustí Barrera, “Al President Lluís Companys no se li perdona la seva dignitat política, ni l’haver signar el Decret de Col·lectivitzacions d’Indústries i Comerços ( 24/10/1936) del Govern de la Generalitat, decret pel qual els Comitès de Control Obrer de fàbriques i comerços, passaven a ésser gestionat pels mateixos treballadors, en un model de socialisme de base nacional. Una transformació econòmica revolucionària.”

De nou, aquest 15 d’octubre tornarem a reivindicar la memòria del President Companys i de totes les persones que com ell varen ser represaliades i afusellades per la Dictadura franquista. Enguany, però, la reivindicació Companys ha servir per fer més visible que mai el lligam indestriable entre la lluita d’alliberament nacional i la lluita per la transformació social, atès que encara hi ha qui, des de postures pretesament esquerranes, pretén separar ambdues lluites o bé subordinar l’una a l’altra. Serà un bon moment per reivindicar la llibertat dels presos polítics, atès que el mateix Lluís Companys també va ser un pres polític per haver defensat l’autodeterminació (arran dels Fets d’Octubre de 1934).  Alhora, hem de divulgar el compromís vital del President Companys que es va deixar la pell en defensa dels seus ideals, un exemple d’abnegació que avui també hem d’exigir als nostres governants quan fluixegen, per por o per interessos partidistes, a l’hora de fer efectiva la República referendada l’1 d’octubre de 2017. 

Per tant, cal emplaçar a tothom a desbordar el formalisme institucional i a convertir les ofrenes florals i els actes d’homenatge a Companys en espais per reivindicar la llibertat social i nacional, la llibertat dels presos polítics i la República.