Documents

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE LA CUP I CiU, AMB EL SUPORT D’ERC, VOLEMATARÓ I ICV-EUiA, PER UNA JUSTÍCIA EN CATALÀ

 

Pels volts del 1983, semblava que l’Estat espanyol sortia de l’època fosca en què havia sucumbit durant més de quaranta anys. Així, tal com esmenta el Dr. Nieva-Fenoll, semblava que ”quelcom estava canviant en l’àmbit de dret al nostre país (Nieva-Fenoll, 2011)”, en aquells temps de manca de drets, es va interpretar la Constitució espanyola, entre d’altres els articles 143.1,149.1.6, de manera més garantista i oberta del que s’està fent a dia d’avui, indubtablement.

 

Sembla que haguem oblidat que a l’hora d’analitzar la problemàtica, no podem deixar de banda tant el dret autonòmic com el supranacional, ni evidentment, el nostre malmès Estatut d’Autonomia que en relació a la llengua a l’Administració de justícia preveu una sèrie de drets per al ciutadà davant del poder (art. 33), igual que ho fa amb el perfil lingüístic del personal que el serveix (art. 102).

 

La normativa esmentada sobre la que es sustenten els drets lingüístics que avui reclamem, entre moltes d’altres, és la següent:

 

  • Proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i, més especialment, d’ençà de la promulgació, el 1996 de la Declaració Universal dels drets lingüístics, els drets dels parlants i de les comunitats lingüístiques estan emparats per la legislació internacional.
  • Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics(1966/1976)
  • Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, Estatut d’Autonomia de Catalunya, article 6 i 32 i següents.
  • Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
  • Constitució espanyola, 1978, articles 2, 3 i relacionats.
  • Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, article 231 i relacionats.
  • Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que va aprovar el Consell d’Europa el 5 de novembre de 1992 i va entrar en vigor a Espanya l’1 d’agost de 2001, article 9 i 10.
  • Declaració Universal dels drets lingüístics
  • Carta de drets dels ciutadans davant la Justícia, aprovada pel Ple del Congrés de Diputats el 16 d’abril de 2002.

 

Igualment, en aplicació de la normativa anterior i de la llarga, innovadora i pròspera  tradició jurídica Catalana (Nieva-Fenoll, 2011), el Parlament de Catalunya ha anat  desenvolupant les seves institucions jurídiques, si bé moltes  vegades ho ha fet amb gran dificultat per l’actitud de l’executiu estatal i a última hora perquè TC que els esmenava la plana.

 

El 16 d’abril de 1991, dins del programa de desenvolupament de la Normalització lingüística de la Generalitat, s’elaborà un  protocol de cooperació amb el Consell General del Poder Judicial; malgrat això, i passats més de vint anys de l’esmentat protocol, ens trobem que en la realitat actual de l’àmbit Judicial, la llengua catalana és residual i precària i és on, indubtablement, es visualitzen les vulneracions lingüístiques més greus.

 

Tots els estudis realitzats apunten a una sèrie de problemàtiques polièdriques que són l’origen i/o les causants de la precària situació, a saber:

 

  1. La regulació de la matèria és de caire concurrent, cosa que provoca distorsions en la posada en marxa de qualsevol iniciativa.
  2. Els jutges, lletrats de l’Estat, fiscals, funcionaris i operadors jurídics no compleixen la normativa lingüística. El 79% dels jutges, secretaris i fiscals que exerceixen la seva funció pública a Catalunya són de procedència forana, cosa que motiva que només un 62% manifesti ser capaç d’entendre el català, un 8% el sàpiga escriure correctament i un 28% en domini la parla adient” (Vidal, 1999).
  3. La Llei 34/2006, de 30 d’octubre, sobre l’accés a les professions d’advocat i de procurador dels tribunals, va establir el conegut “examen d’accés“, aquest inicialment s’havia de fer a la capital de l’estat i només en castellà; cosa que feia que tots els cursos, postgraus i preparadors es dugessin a terme en castellà i, per tant, que la formació pràctica d’advocat es desenvolupés només en aquesta llengua.

 

La Generalitat i l’Associació de Juristes per la Llengua van emprendre una lluita pel reconeixement dels drets lingüístics que culminà el 29 d’octubre de 2016 en què, per  primera vegada, i el 25 de febrer de 2017 per segona, la prova d’accés és pogués fer en català i en la resta de llengües oficials en algun territori de l’estat espanyol (amb l’excepció de l’occità aranès).

 

  1. El 6 de febrer de 2017, es va desestimar a la Comissió de Justícia del Senat una petició d’Units Podem, instant a prendre mesures per protegir i garantir els drets lingüístics a la justícia i que el català fos un requisit per a la destinació dels jutges que exercissin als territoris de parla catalana.
  1. Hi ha una clara disglòssia en seu d’enjudiciament o de judici oral, la tendència natural de l’advocacia, malgrat haver-se arriscat a fer els escrits en català, sabent que Jutge, Fiscal o Secretària no coneix l’idioma, és que un cop en seu de judici, la llengua vehicular utilitzada en la pràctica de la prova sigui generalment el castellà, per evitar així possibles perjudicis o retards als seus clients.
  2. La incipient reducció de classes en català a les universitats de Dret, tant en els graus com en els postgraus o doctorats. Així, el dia 1 de desembre 2016 la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana va celebrar, amb la inestimable col·laboració del Col·legi d’Advocats de Sabadell, la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, sota el títol “El català, de l’aula a la toga” i buscava reflexionar sobre la presència de la llengua catalana en l’ensenyament del Dret a les nostres universitats, i com influencia la manca d’utilització de la llengua catalana a la universitat en el posterior exercici professional.
  3. Resulta molt difícil trobar bibliografia en català, igual que resulta molt complex trobar jurisprudència.
  4. Però no podem caure en la delegació de responsabilitats, hi ha una part molt important de manca de demanda de català en certs llocs, deguda principalment al desconeixement del dret al català en la justícia. Per aquest motiu, la direcció general de Política Lingüística té en marxa una campanya titulada “En català, també és de llei”, recordant al ciutadà que els documents judicials en català “són vàlids”, que “els documents públics es poden demanar” en aquest idioma, que es pot “declarar en català” o que el client pot demanar a l’advocat “que tramiti tot el procediment” en català.

 

Sembla evident que ens amoïna la vulneració del règim d’oficialitat de les llengües, específicament la marginació o exclusió del català en les activitats internes i externes de l’àmbit jurídic. Relegar el català al procediment és contrari a l’article 9 de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, de 5 de novembre de 1992 (Ratificat 2001), obligant a totes les institucions de l’Estat (Nieva-Fenoll, 2011). Hem de poder garantir plenament als ciutadans el dret de fer-ne ús sense cap limitació de grau dels organismes administratius i judicials, tant els territorials a Catalunya com els generals de l’Administració general de l’estat (Cruanyes i Tor, s. f.)

 

Per aquest motiu els Grups Municipals de CiU i la CUP i amb el suport d’ERC, VoleMataró, ICV-EUiA i de l’Agrupació d’advocats en defensa dels Drets Humans del partit judicial de Mataró, proposem a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró que es faci una crida genèrica a totes les institucions del país perquè treballin perquè la cooficialitat del català, que és acceptada per totes les formacions polítiques del ple, sigui efectiva en l’àmbit de la Justícia, on per tot el que hem exposat és actualment inexistent, malgrat que han transcorregut més de 40 anys des de l’Estatut del 1979.

 

En aquest sentit demanem que, com a mesures concretes, s’acordi el següent:

 

  1. Instar al Parlament de Catalunya a continuar el procés legislatiu de renovació de les institucions pròpies del dret civil català, facilitant alhora recursos i/o eines per facilitar-ne l’estudi i la seva utilització.
  2. Instar al Parlament de Catalunya a què, des del departament competent de la Generalitat, els juristes puguin disposar de formularis i bases de dades en obert i que estiguin actualitzades, tant de jurisprudència nacional com supranacional i internacional.
  3. Instar al Parlament de Catalunya a què, pels mitjans que cregui més adients, potenciï l’ús del català a les universitats i als col·legis professionals, d’acord amb la doctrina TC 56/990 de 29 de març i 46/91, del 28 de febrer, relativa a la implementació amb criteris progressiu i gradual del coneixement i ús dels idiomes cooficials de les CA, com a requisit de capacitat per accedir a places de l’àmbit judicial en el respectiu territori, d’acord amb la realitat sociolingüística del país.
  4. Instar al Parlament de Catalunya a renegociar o establir nous protocols amb el Consejo General del Poder Judicial pel desenvolupament dels criteris de promoció i mèrit del domini cultural bilingüe, inaplicats actualment.
  5. Instar al Parlament de Catalunya a la implementació ràpida de la Nova oficina judicial, amb criteris d’innovació informàtica i en la que les oficines judicials d’arreu de Catalunya, puguin disposar de programes àgils i innovadors de processament de textos en català.
  6. Instar al Parlament de Catalunya perquè renovi el programa de beques del Centre d’Estudis i Formació Especialitzada del Departament de Justícia adreçat als universitaris llicenciats en dret per a l’accés al funcionariat públic de Justícia.
  7. Reclamar a les facultats universitàries de Dret ubicades a Catalunya que garanteixin que les classes es pugin fer en català̀ i que facilitin els recursos (manuals, llenguatge jurídic i terminologia) per formar en el domini de la llengua catalana els futurs professionals
  8. Instar al Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, i els homònims de notaris, de procuradors de tribunals, així com els registradors de la propietat, graduats socials, agents de la propietat immobiliària i gestors administratius, perquè ajudin a dinamitzar l’ús del català.
  9. Reclamar la implicació dels professionals de la ciutat de Mataró (advocats, procuradors, notaris, registradors, graduats socials, agents de la propietat immobiliària i gestors administratius), perquè vetllin perquè, per accedir a la professió, també dominin la llengua catalana, amb especial atenció a l’advocacia i la procura que exerceixen el torn d’ofici.

Per tal de poder fer efectiu el que hem indicat, convé instar alhora el Govern espanyol, el Consejo General del Poder Judicial i les administracions públiques amb competències en el món jurídic, així com també els operadors jurídics (notaris, registradors, col·legis d’advocats, de procuradors, de graduats socials, d’agents de la propietat immobiliària i de gestors administratius) perquè:

 

  • Garanteixin els drets lingüístics dels usuaris i professionals, posant els recursos humans i pressupostaris i les eines necessàries per revertir l’actual situació de discriminació del català dins l’àmbit de la Justícia.
  • Compleixin amb les recomanacions fetes per part del Consell d’Europa per tal d’aplicar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, i que s’exigeixi el requisit lingüístic per als jutges, lletrats de l’Estat i fiscals que exerceixin als territoris de domini lingüístic català.
  • Les  traduccions al català del Boletín Oficial del Estado estiguin actualitzades.

Igualment, proposem traslladar aquests acords al Govern espanyol, al Consejo General del Poder Judicial, al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, al Deganat dels Jutjats de Mataró,  així com als col·legis i agrupacions professionals de la ciutat de Mataró (advocats, procuradors, notaris, registradors, graduats socials, agents de la propietat immobiliària i gestors administratius).

 

No obstant això, la Junta de Portaveus decidirà.

 

 

 

 

 

 

Joaquim Fernàndez i Oller    Juli Cuéllar i Gisbert

Portaveu del Grup Municipal de CiU    Portaveu del Grup Municipal de la CUP

 

9 de març de 2018

ENTREM A LA PRESÓ!

L’assemblea de la CUP de Mataró donem suport i participarem en la campanya antirepressiva unitària “Un poble empresonat”. Del 14 al 18 de març s’instal·larà una presó a la plaça de Santa Anna que serà ocupada per persones voluntàries que s’hi tancaran per fer visible l’anormalitat que en solidaritat amb Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras i les persones que romanen a l’exili i, d’aquesta manera, fer palesa la no normalitat que suposa l'existència de presos polítics a l'Europa del segle XXI.

La regidora Carme Polvillo es tancarà a la presó dimecres 14 al vespre i el regidor Juli Cuéllar ho farà dijous 15 a la nit. En aquest sentit, convidem a tota la ciutadania de Mataró a participar en els actes programats, a denunciar l’estat d’excepció imposat per l’Estat espanyol i  a defensar la República com a via per a la consecució d’una societat més democràtica, justa i sostenible.

 

Mataró, 13 de març de 2018

REQUERIM AL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA QUE ABONI EL FINANÇAMENT DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

Reclamem que s’aboni el finançament impagat des del curs 2012-2013 fins al curs 2016-2017 destinat a les escoles bressol municipals.

 

Cal tenir en compte amb aquest impagament hi va haver una desviació de fons i que més de 42,7 milions el 2012 i 39 milions més el 2014 (un total de més de 81,7 milions d'euros) van anar a parar a les escoles concertades. Les partides econòmiques reservades per la Conselleria d'Ensenyament per finançar el servei d’escola bressol que donen els ajuntaments catalans va acabar sent derivat, tant el 2012 com el 2014, en plena crisi econòmica, als concerts educatius, és a dir a les escoles privades que reben fons de l'Administració per escolaritzar els seus alumnes. Així ho va reconèixer la mateixa Irene Rigau en una carta registrada l'11 d'octubre de 2016 i enviada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La carta signada per la directora de serveis d'Ensenyament, Maria Dolors Salgado, admet que aquells dos anys es van realitzar modificacions de pressupost de manera que la consignació econòmica inicialment destinada al "funcionament de les escoles bressol municipals" va ser reassignada a la partida de "concerts educatius", concretament "per al pagament de la nòmina delegada" dels seus treballadors.

La Generalitat de Catalunya va mostrar més lleialtat a les empreses privades que fan benefici de l’educació i, per contra, va perjudicar greument el servei que oferien les Escoles Bressol Municipals.

 

Oficina de premsa

Mataró, 3 de març de 2018

El Ministeri de Defensa del govern espanyol s’ha compromès amb l’OTAN a destinar un 1,53% del PIB a despeses militars de cara al 2024. És a dir, en 6 anys es pretén duplicar el percentatge actual (0,86% del PIB del 2018) i assolir la xifra de 18.470 milions d’euros.

Aquest compromís s’ha fet de forma opaca i condicionarà el marc pressupostari de l’Estat espanyol en els propers anys i representa un greuge respecte a altres partides socials com són educació o sanitat, que sí que són indispensables i necessàries per garantir el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania.

D’acord amb els valors de la cultura de la pau expressats de forma majoritària per la societat catalana, discrepem de l’actual deriva militarista que imposa l’OTAN a tots els estats que en formen part.

Per aquests motius, el Grup Municipal de la CUP proposa a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró l’aprovació dels acords següents:

  1. Rebutjar els objectius de despesa militar fixats per l’OTAN i el compromís adquirit pel govern espanyol de doblar en 6 anys la despesa militar de l’Estat espanyol.
  2. Manifestar que la millor alternativa per a un món en pau requereix el desenvolupament d’una política de defensa fonamentada en l’educació per la pau, la no-violència, la solidaritat, la cooperació i la diplomàcia.
  3. Traslladar aquests acords al secretari general de l’OTAN, a la ministra de Defensa del govern espanyol, a la Mesa del Parlament de Catalunya i al Centre Delàs d’Estudis per a la Pau.

 

Juli Cuéllar Gisbert

Regidor portaveu del Grup Municipal de la CUP

 

Mataró, 26 de gener de 2018

PRESSUPOST 2018 DE L’AJUNTAMENT DE MATARÓ

Al·legacions de la CUP

 

PUMSA, DEUTE I ALTRES DESPESES

  1. Suprimir la previsió d’aportacions de l’Ajuntament a PUMSA 6,7M€ per necessitats de tresoreria sota l’eufemisme de compra d’actius per pagar el deute, de 34 M€, la part més important del qual correspon a l’Edifici del Rengle. Proposem renegociar el deute amb les entitats bancàries i demorar els pagaments per possibilitar que aquests diners s’inverteixin en necessitats més peremptòries per a la ciutadania.

 

  1. No malbaratar cap euro de diner públic per a despeses d’assessorament jurídic destinades a la interposició el recurs de cassació al TS per la sentència de Can Fàbregas.

 

HABITATGE

  1. Multiplicar per 3 la partida de 1,6M€ destinada a polítiques d’habitatge i, específicament la partida de 200 mil € destinats a compra d’habitatges per a lloguer social.

 

  1. Cessió de sòl municipal per a impulsar habitatge cooperatiu.

 

BIBLIOTEQUES

  1. Suprimir la partida d’inversions de 750 mil€ destinada al trasllat de la biblioteca popular a Can Xammar. Pensem que els interessos de PUMSA no han de condicionar el mapa de la xarxa d’equipament culturals de la ciutat. L’eventual trasllat de la biblioteca s’ha fet sense cap debat previ i sense consens. L’Ajuntament ha modificat de forma unilateral el conveni de col·laboració amb la Fundació Iluro. Estem d’acord en què cal de guanyar espai pels serveis municipals que hi ha a la Riera i al Carreró; i també compartim la necessitat d’adequar l’actual espai de la biblioteca a la normativa; per aquests motius la millor opció per a la ciutat és dimensionar la inversió que requereix l’adequació de l’edifici de l’antiga seu de la Caixa Laietana. Pensem que s’ha de mantenir la biblioteca on està  (cost zero) i que els serveis municipals poden ocupar, tal com ja s’havia previst, les plantes superiors de l’edifici.

 

  1. Planificar i projectar la construcció d’una biblioteca en l’espai de reserva per a equipaments de la zona triangle Molins.

 

EQUIPAMENTS, INFRAESTRUCTURES I ZONES VERDES

  1. Planificar i projectar un emplaçament adequat per a la seu de l’Escola Municipal de Música. Cal posar fi a l’actual situació de provisionalitat i de precarietat, l’EMMM ja és un projecte consolidat i necessita una seu en condicions per acollir la seva activitat.

 

  1. Partida pressupostària per equipar les places i carrers on normalment es realitzen activitats ciutadanes amb quadres elèctrics per estalviar despeses de generadors elèctrics.

 

  1. Planificar i projectar una sala de mig format, atès que moltes activitats resulta excessiu encabir-les al Monumental i perquè el recurs al Foment no és tampoc una solució.

 

  1. Adequació de zona verda i d’esbarjo a l’entorn de Can Marfà (placeta de Can Marfà).

 

  1. Adequació de zona verda i d’esbarjo que hi ha sota l’escola Menéndez i Pelayo.

 

  1. Adequació com a zona verda i d’esbarjo esportiu el solar de Figuera Major, entre els carrers de Josep Ma. de Sagarra i Joan Oliver.

 

  1. Adequació i modernització dels equipaments esportius del sector del Velòdrom.

 

  1. Instal·lació d’elements d’esbarjo esportiu a places i parcs, com ara cistelles de bàsquet, circuits d’aparells, etc.

 

MOBILITAT

  1. Pressupostar i implantar durant 2018 l’abonament local del Mataró Bus amb un descompte del 20% respecte als títols de l’ATM.

 

  1. Enllaçar els carrils bici des de Rocafonda direcció plaça Granollers i fins a la plaça Alcalde Serra i Xifra, enllaçar amb el carril bici de l’avinguda Lluís Companys i enllaçar també amb el Camí del Mig fins al barri del Cros, senyalitzant i adequant el trajecte cap a Argentona.

 

  1. Millorar l’accessibilitat per a vianants des de l’estació de trens fins al TCM, allargant la vorera que s’acaba a l’alçada de la Ronda Barceló fins a la Porta Laietana.

 

  1. Pacificació del trànsit en carrers d’accés i sortida al centre de Mataró: Camí Ral, Churruca, Sant Antoni i Sant Pere.

 

  1. Planificar la construcció d’una estació d’autobusos interurbans.

 

CULTURA

  1. Incrementar les partides destinades a Centres Cívics i Casals de Barri per impulsar, de forma específica l’activitat cultural de proximitat.

 

  1. Crear itineraris historicoculturals estables, amb mitjans suficients (guies, material i recursos pedagògics i difusió), per tal de donar a conèixer el patrimoni de la ciutat i generar activitats que incentivin el turisme cultural.

 

  1. Comprar i adequar la casa de Puig i Cadafalch per fer-ne un espai expositiu i divulgatiu de la seva trajectòria com a arquitecte, polític i historiador.

 

  1. Dotació pressupostària suficient per garantir la realització d’un acte públic i la cobertura televisiva de l’entrega del Premi de Narrativa de Ciència-Ficció Manuel de Pedrolo, Ciutat de Mataró, prevista pel 28 de setembre de 2018, emmarcada dins dels actes de l’Any Pedrolo.

 

  1. Mataró necessita un auditori, proposem que es projecti i es planifiqui aquest equipament, per tal que la nostra ciutat pugui equiparar-se amb poblacions com Terrassa, Granollers o Girona.

 

  1. Inversió urgent per revisar i adequar els espais culturals existents, alguns dels quals es troben força envellits. Per exemple, cal pressupostar el sistema de ventilació del Monumental.

 

  1. Pressupostar l’adequació de solars com el de l’antiga IVECO-Pegaso per a realitzar-hi grans esdeveniments.

 

MEMÒRIA

  1. Pressupostar la dignificació i senyalització de la fossa dels soldats republicans inhumats al cementiri dels Caputxins.

 

  1. Pressupostar la promoció del Camí del Nord o del Canigó (GR-83) implicant sector d’hostaleria i restauració, entitats excursionistes i de lleure infantil i juvenil de la ciutat. Vincular aquesta activitat a la commemoració dels 80 anys de l’exili republicà.

 

  1. Pressupostar la col·locació de llambordes Stolperstein en memòria dels mataronins que van ser deportats a camps nazis.

 

  1. Visibilitzar la memòria de les dones del tèxtil de Mataró, mitjançant la instal·lació d’algun element artístic a la via pública i amb l’organització d’una intervenció lúdica i cultural amb la implicació del museu del gènere de punt de Can Marfà.

 

PARTICIPACIÓ

  1. Incrementar la partida del pressupost participatiu fins a un 5% del pressupost municipal.

 

FRONT MARÍTIM

  1. Pressupost destinat a la naturalització i al desenvolupament del projecte de custòdia a les platges del  Sant Simó i del Fortí.

 

  1. Planificar la creació d’una Escola del Mar emplaçada als locals del Port de Mataró.

 

ESPAI AGRÍCOLA I FORESTAL

  1. Pressupost per a impulsar un banc de terres per a pagesos.

 

  1. Senyalitzar i adequar itineraris per les rieres i espais forestals de Mataró, amb la voluntat de donar-los a conèixer i preservar-los.

 

SOSTENIBILITAT

  1. Crear un servei estable d’assessorament i dinamització de l’estalvi energètic, pel reciclatge d’objectes i l’autoreparació d’aparells electrònics.

 

  1. Incrementar al 100% els ajuts destinats a comunitats d’edificis de més de 40 anys d’antiguitat de tota la ciutat, que vulguin o hagin de fer obres per la millora de la qualificació energètica i de rehabilitació en compliment de les ITE, introduint clàusula de retorn proporcional dels diners per aquells propietaris que es venguin l’immoble abans de 5 anys.

 

COMERÇ

  1. Incrementar en 500 mil€ la partida de Promoció Econòmica amb la finalitat  d’impulsar els eixos comercials mitjançant la realització d’activitats lúdiques i culturals que dinamitzin i facin de reclam.

 

  1. Potenciar la campanya “Collits a casa” més enllà dels mercats setmanals i fer-la arribar a tots els supermercats i a tots els establiments de venda de producte fresc de la ciutat.

 

  1. Impulsar la taula del consum responsable i pressupostar la creació d’una guia interactiva del consum responsable a la ciutat.

 

 

Juli Cuéllar Gisbert i Carme Polvillo Alomà

Grup Municipal de la CUP

 

Mataró, 22 de gener de 2017

 

Pàgines