Documents

La CUP no participarà en la signatura pública del Codi de conducta i bon govern de l’Ajuntament de Mataró i hi votarà en contra en el Ple de 12 d’abril i, de la mateixa manera, s’oposarà a l’aprovació del Reglament de d’ús i accés als mitjans de comunicació municipals.

La CUP ha decidit no normalitzar la repressió que exerceix l’Estat espanyol contra el poble català. Per tant, no donarem suport a cap iniciativa conjunta amb els partits que a nivell local justifiquen l’estat d’excepció resultant de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i que emparen la criminalització de les idees i l’empresonament dels representants polítics, de les persones i col·lectius que defensem la República.

No és una qüestió personal, sinó un conflicte polític que té a veure amb la vulneració de drets fonamentals. Ara mateix, les representants de la CUP, igual que una part important de la ciutadania d’aquest país, no tenim garantits els nostres drets democràtics. En aquestes circumstàncies ens neguem a anar de bracet dels partits abans esmentats perquè no ens respecten i no ens tracten com a iguals.

Ara mateix ens preguntem quin sentit pot tenir reglamentar la relació dels grups polítics amb els mitjans de comunicació municipals quan hi ha grups que s’entesten en censurar i criminalitzar sistemàticament les nostres opinions?

I pel que fa al Codi de conducta i bon govern, pensem que tot i representar un avenç en la concreció de les obligacions derivades de la Llei de Transparència, en l’actual context social i polític, marcat per la repressió i les mesures d’excepció imposades per l’Estat espanyol, no podem ni volem validar aquest document, perquè justament PSC, C’s i PP incompleixen bona part dels valors ètics que s’hi proposen.

Finalment,  pensem que apel·lar a la responsabilitat és un acte d’hipocresia: de quina credibilitat i de quina responsabilitat ens parlen quan el govern municipal  o l’alcalde incompleixen de forma deliberada els acords del Ple municipal que no li plauen

Ara més que mai, fem pinya per la llibertat presos polítics i en defensa dels drets fonamentals.

 

Visca el poble i visca la República!

Avui, després d’una forta campanya d’intoxicació mediàtica, l’aparell polític i judicial de l’Estat espanyol ha començat a detenir persones que en les últimes setmanes han participat han participat en les mobilitzacions antirepressives i a favor de la República impulsades pel CDR.

Des de l’assemblea de la CUP de Mataró expressem la nostra solidaritat amb totes les persones represaliades en exercici de drets democràtics fonamentals com són el dret de manifestació, reunió i expressió.

No és normal que hi hagi presos polítics. No és normal que hi hagi polítics exiliats. No és normal la violència de la policia contra el poble pacífic. No és normal la criminalització arbitrària de les idees i de les mobilitzacions ciutadanes a favor de la llibertat dels presos i de la República. No és normal que els jutges segrestin la voluntat popular i les institucions.

Davant la deriva feixista de l’Estat espanyol i la situació d’opressió que vivim, fem una crida a la mobilització solidària de la ciutadania. En aquest  sentit,  donem suport a la concentració convocada pel CDR avui dimarts 10 d’abril a les 20h a davant de l’Ajuntament de Mataró. Alhora, anunciem que el grup municipal de la CUP no donarà suport a cap iniciativa conjunta amb els partits que emparen la repressió i el 155.

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS DE LA CUP I CiU, AMB EL SUPORT D’ERC, VOLEMATARÓ I ICV-EUiA, PER UNA JUSTÍCIA EN CATALÀ

 

Pels volts del 1983, semblava que l’Estat espanyol sortia de l’època fosca en què havia sucumbit durant més de quaranta anys. Així, tal com esmenta el Dr. Nieva-Fenoll, semblava que ”quelcom estava canviant en l’àmbit de dret al nostre país (Nieva-Fenoll, 2011)”, en aquells temps de manca de drets, es va interpretar la Constitució espanyola, entre d’altres els articles 143.1,149.1.6, de manera més garantista i oberta del que s’està fent a dia d’avui, indubtablement.

 

Sembla que haguem oblidat que a l’hora d’analitzar la problemàtica, no podem deixar de banda tant el dret autonòmic com el supranacional, ni evidentment, el nostre malmès Estatut d’Autonomia que en relació a la llengua a l’Administració de justícia preveu una sèrie de drets per al ciutadà davant del poder (art. 33), igual que ho fa amb el perfil lingüístic del personal que el serveix (art. 102).

 

La normativa esmentada sobre la que es sustenten els drets lingüístics que avui reclamem, entre moltes d’altres, és la següent:

 

  • Proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i, més especialment, d’ençà de la promulgació, el 1996 de la Declaració Universal dels drets lingüístics, els drets dels parlants i de les comunitats lingüístiques estan emparats per la legislació internacional.
  • Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics(1966/1976)
  • Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, Estatut d’Autonomia de Catalunya, article 6 i 32 i següents.
  • Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística.
  • Constitució espanyola, 1978, articles 2, 3 i relacionats.
  • Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial, article 231 i relacionats.
  • Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que va aprovar el Consell d’Europa el 5 de novembre de 1992 i va entrar en vigor a Espanya l’1 d’agost de 2001, article 9 i 10.
  • Declaració Universal dels drets lingüístics
  • Carta de drets dels ciutadans davant la Justícia, aprovada pel Ple del Congrés de Diputats el 16 d’abril de 2002.

 

Igualment, en aplicació de la normativa anterior i de la llarga, innovadora i pròspera  tradició jurídica Catalana (Nieva-Fenoll, 2011), el Parlament de Catalunya ha anat  desenvolupant les seves institucions jurídiques, si bé moltes  vegades ho ha fet amb gran dificultat per l’actitud de l’executiu estatal i a última hora perquè TC que els esmenava la plana.

 

El 16 d’abril de 1991, dins del programa de desenvolupament de la Normalització lingüística de la Generalitat, s’elaborà un  protocol de cooperació amb el Consell General del Poder Judicial; malgrat això, i passats més de vint anys de l’esmentat protocol, ens trobem que en la realitat actual de l’àmbit Judicial, la llengua catalana és residual i precària i és on, indubtablement, es visualitzen les vulneracions lingüístiques més greus.

 

Tots els estudis realitzats apunten a una sèrie de problemàtiques polièdriques que són l’origen i/o les causants de la precària situació, a saber:

 

  1. La regulació de la matèria és de caire concurrent, cosa que provoca distorsions en la posada en marxa de qualsevol iniciativa.
  2. Els jutges, lletrats de l’Estat, fiscals, funcionaris i operadors jurídics no compleixen la normativa lingüística. El 79% dels jutges, secretaris i fiscals que exerceixen la seva funció pública a Catalunya són de procedència forana, cosa que motiva que només un 62% manifesti ser capaç d’entendre el català, un 8% el sàpiga escriure correctament i un 28% en domini la parla adient” (Vidal, 1999).
  3. La Llei 34/2006, de 30 d’octubre, sobre l’accés a les professions d’advocat i de procurador dels tribunals, va establir el conegut “examen d’accés“, aquest inicialment s’havia de fer a la capital de l’estat i només en castellà; cosa que feia que tots els cursos, postgraus i preparadors es dugessin a terme en castellà i, per tant, que la formació pràctica d’advocat es desenvolupés només en aquesta llengua.

 

La Generalitat i l’Associació de Juristes per la Llengua van emprendre una lluita pel reconeixement dels drets lingüístics que culminà el 29 d’octubre de 2016 en què, per  primera vegada, i el 25 de febrer de 2017 per segona, la prova d’accés és pogués fer en català i en la resta de llengües oficials en algun territori de l’estat espanyol (amb l’excepció de l’occità aranès).

 

  1. El 6 de febrer de 2017, es va desestimar a la Comissió de Justícia del Senat una petició d’Units Podem, instant a prendre mesures per protegir i garantir els drets lingüístics a la justícia i que el català fos un requisit per a la destinació dels jutges que exercissin als territoris de parla catalana.
  1. Hi ha una clara disglòssia en seu d’enjudiciament o de judici oral, la tendència natural de l’advocacia, malgrat haver-se arriscat a fer els escrits en català, sabent que Jutge, Fiscal o Secretària no coneix l’idioma, és que un cop en seu de judici, la llengua vehicular utilitzada en la pràctica de la prova sigui generalment el castellà, per evitar així possibles perjudicis o retards als seus clients.
  2. La incipient reducció de classes en català a les universitats de Dret, tant en els graus com en els postgraus o doctorats. Així, el dia 1 de desembre 2016 la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana va celebrar, amb la inestimable col·laboració del Col·legi d’Advocats de Sabadell, la VIII Jornada sobre l’Ús del Català a la Justícia, sota el títol “El català, de l’aula a la toga” i buscava reflexionar sobre la presència de la llengua catalana en l’ensenyament del Dret a les nostres universitats, i com influencia la manca d’utilització de la llengua catalana a la universitat en el posterior exercici professional.
  3. Resulta molt difícil trobar bibliografia en català, igual que resulta molt complex trobar jurisprudència.
  4. Però no podem caure en la delegació de responsabilitats, hi ha una part molt important de manca de demanda de català en certs llocs, deguda principalment al desconeixement del dret al català en la justícia. Per aquest motiu, la direcció general de Política Lingüística té en marxa una campanya titulada “En català, també és de llei”, recordant al ciutadà que els documents judicials en català “són vàlids”, que “els documents públics es poden demanar” en aquest idioma, que es pot “declarar en català” o que el client pot demanar a l’advocat “que tramiti tot el procediment” en català.

 

Sembla evident que ens amoïna la vulneració del règim d’oficialitat de les llengües, específicament la marginació o exclusió del català en les activitats internes i externes de l’àmbit jurídic. Relegar el català al procediment és contrari a l’article 9 de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, de 5 de novembre de 1992 (Ratificat 2001), obligant a totes les institucions de l’Estat (Nieva-Fenoll, 2011). Hem de poder garantir plenament als ciutadans el dret de fer-ne ús sense cap limitació de grau dels organismes administratius i judicials, tant els territorials a Catalunya com els generals de l’Administració general de l’estat (Cruanyes i Tor, s. f.)

 

Per aquest motiu els Grups Municipals de CiU i la CUP i amb el suport d’ERC, VoleMataró, ICV-EUiA i de l’Agrupació d’advocats en defensa dels Drets Humans del partit judicial de Mataró, proposem a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Mataró que es faci una crida genèrica a totes les institucions del país perquè treballin perquè la cooficialitat del català, que és acceptada per totes les formacions polítiques del ple, sigui efectiva en l’àmbit de la Justícia, on per tot el que hem exposat és actualment inexistent, malgrat que han transcorregut més de 40 anys des de l’Estatut del 1979.

 

En aquest sentit demanem que, com a mesures concretes, s’acordi el següent:

 

  1. Instar al Parlament de Catalunya a continuar el procés legislatiu de renovació de les institucions pròpies del dret civil català, facilitant alhora recursos i/o eines per facilitar-ne l’estudi i la seva utilització.
  2. Instar al Parlament de Catalunya a què, des del departament competent de la Generalitat, els juristes puguin disposar de formularis i bases de dades en obert i que estiguin actualitzades, tant de jurisprudència nacional com supranacional i internacional.
  3. Instar al Parlament de Catalunya a què, pels mitjans que cregui més adients, potenciï l’ús del català a les universitats i als col·legis professionals, d’acord amb la doctrina TC 56/990 de 29 de març i 46/91, del 28 de febrer, relativa a la implementació amb criteris progressiu i gradual del coneixement i ús dels idiomes cooficials de les CA, com a requisit de capacitat per accedir a places de l’àmbit judicial en el respectiu territori, d’acord amb la realitat sociolingüística del país.
  4. Instar al Parlament de Catalunya a renegociar o establir nous protocols amb el Consejo General del Poder Judicial pel desenvolupament dels criteris de promoció i mèrit del domini cultural bilingüe, inaplicats actualment.
  5. Instar al Parlament de Catalunya a la implementació ràpida de la Nova oficina judicial, amb criteris d’innovació informàtica i en la que les oficines judicials d’arreu de Catalunya, puguin disposar de programes àgils i innovadors de processament de textos en català.
  6. Instar al Parlament de Catalunya perquè renovi el programa de beques del Centre d’Estudis i Formació Especialitzada del Departament de Justícia adreçat als universitaris llicenciats en dret per a l’accés al funcionariat públic de Justícia.
  7. Reclamar a les facultats universitàries de Dret ubicades a Catalunya que garanteixin que les classes es pugin fer en català̀ i que facilitin els recursos (manuals, llenguatge jurídic i terminologia) per formar en el domini de la llengua catalana els futurs professionals
  8. Instar al Consell d’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, i els homònims de notaris, de procuradors de tribunals, així com els registradors de la propietat, graduats socials, agents de la propietat immobiliària i gestors administratius, perquè ajudin a dinamitzar l’ús del català.
  9. Reclamar la implicació dels professionals de la ciutat de Mataró (advocats, procuradors, notaris, registradors, graduats socials, agents de la propietat immobiliària i gestors administratius), perquè vetllin perquè, per accedir a la professió, també dominin la llengua catalana, amb especial atenció a l’advocacia i la procura que exerceixen el torn d’ofici.

Per tal de poder fer efectiu el que hem indicat, convé instar alhora el Govern espanyol, el Consejo General del Poder Judicial i les administracions públiques amb competències en el món jurídic, així com també els operadors jurídics (notaris, registradors, col·legis d’advocats, de procuradors, de graduats socials, d’agents de la propietat immobiliària i de gestors administratius) perquè:

 

  • Garanteixin els drets lingüístics dels usuaris i professionals, posant els recursos humans i pressupostaris i les eines necessàries per revertir l’actual situació de discriminació del català dins l’àmbit de la Justícia.
  • Compleixin amb les recomanacions fetes per part del Consell d’Europa per tal d’aplicar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, i que s’exigeixi el requisit lingüístic per als jutges, lletrats de l’Estat i fiscals que exerceixin als territoris de domini lingüístic català.
  • Les  traduccions al català del Boletín Oficial del Estado estiguin actualitzades.

Igualment, proposem traslladar aquests acords al Govern espanyol, al Consejo General del Poder Judicial, al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, al Deganat dels Jutjats de Mataró,  així com als col·legis i agrupacions professionals de la ciutat de Mataró (advocats, procuradors, notaris, registradors, graduats socials, agents de la propietat immobiliària i gestors administratius).

 

No obstant això, la Junta de Portaveus decidirà.

 

 

 

 

 

 

Joaquim Fernàndez i Oller    Juli Cuéllar i Gisbert

Portaveu del Grup Municipal de CiU    Portaveu del Grup Municipal de la CUP

 

9 de març de 2018

ENTREM A LA PRESÓ!

L’assemblea de la CUP de Mataró donem suport i participarem en la campanya antirepressiva unitària “Un poble empresonat”. Del 14 al 18 de març s’instal·larà una presó a la plaça de Santa Anna que serà ocupada per persones voluntàries que s’hi tancaran per fer visible l’anormalitat que en solidaritat amb Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Joaquim Forn, Oriol Junqueras i les persones que romanen a l’exili i, d’aquesta manera, fer palesa la no normalitat que suposa l'existència de presos polítics a l'Europa del segle XXI.

La regidora Carme Polvillo es tancarà a la presó dimecres 14 al vespre i el regidor Juli Cuéllar ho farà dijous 15 a la nit. En aquest sentit, convidem a tota la ciutadania de Mataró a participar en els actes programats, a denunciar l’estat d’excepció imposat per l’Estat espanyol i  a defensar la República com a via per a la consecució d’una societat més democràtica, justa i sostenible.

 

Mataró, 13 de març de 2018

REQUERIM AL DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA QUE ABONI EL FINANÇAMENT DE LES ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS

Reclamem que s’aboni el finançament impagat des del curs 2012-2013 fins al curs 2016-2017 destinat a les escoles bressol municipals.

 

Cal tenir en compte amb aquest impagament hi va haver una desviació de fons i que més de 42,7 milions el 2012 i 39 milions més el 2014 (un total de més de 81,7 milions d'euros) van anar a parar a les escoles concertades. Les partides econòmiques reservades per la Conselleria d'Ensenyament per finançar el servei d’escola bressol que donen els ajuntaments catalans va acabar sent derivat, tant el 2012 com el 2014, en plena crisi econòmica, als concerts educatius, és a dir a les escoles privades que reben fons de l'Administració per escolaritzar els seus alumnes. Així ho va reconèixer la mateixa Irene Rigau en una carta registrada l'11 d'octubre de 2016 i enviada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La carta signada per la directora de serveis d'Ensenyament, Maria Dolors Salgado, admet que aquells dos anys es van realitzar modificacions de pressupost de manera que la consignació econòmica inicialment destinada al "funcionament de les escoles bressol municipals" va ser reassignada a la partida de "concerts educatius", concretament "per al pagament de la nòmina delegada" dels seus treballadors.

La Generalitat de Catalunya va mostrar més lleialtat a les empreses privades que fan benefici de l’educació i, per contra, va perjudicar greument el servei que oferien les Escoles Bressol Municipals.

 

Oficina de premsa

Mataró, 3 de març de 2018

Pàgines